dimarts, 15 de juliol del 2008

Positivitzant o il·luminant l'existència


La veritat és que estrenar una coseta blanca, pol·lïda i verge com aquest blog és una mica difícil. La por a començar malament, a no estar a l'altura, bloqueja qualsevol bon pensament.... Primer de tot perquè no tens res anterior en què comparar-te, i segon, perquè no saps amb certesa què dir, i ni si val la pena dir-ho.....


Però, en definitiva aquest blog vol ser un espai per expressar-se en positiu, constructivament, i que vol aportar una mica d'alegria i bon rotllo, una mica de llum a la nostra petita existència...... Per aquest motiu, jo, Lux Lisbon, m'atreviré a ajudar al Mr. d'aquest espai convertint-me en una llumeta alegre, boja, i salvatge que vol fer de la vida una aventura....com una lleona petitona i juganera de la sabana que corre lliurament i jau a l'ombra esperant el moment propici per jugar....


I malgrat Lux Lisbon, el personatge, acabés els seus dies sobre una teulada devorant homes i expirant l'últim alè en un garatge ple de fum, paradoxalment, aquesta Lux viurà al màxim...potser també devorarà algun que altre home, jeje, però la seva intenció és no deixar-se perdre en l'avorriment, el fàstic, el dolor i l'apatia.....


Tots ens enfonsem alguna vegada a la vida, tots sentim buidor, dolor.....però, a la llarga, també tots comprenem que no val la pena deixar-se endur massa lluny per aquests pensaments....I és que viure en positiu sempre és una pujada d'adrenalina, una alegria, una joia que ens compensa, ens vivifica i ens porta a una existència que ens fa sentir que val la pena viure, amb una vida emocionant que ens treu de la monotonia......i és que a mi ja m'ha passat l'edat de l'spleen romàntic, l'època de la postura d'adolescent conflictiva i farta de la vida.....


Val la pena viure en positiu, pensar en positiu, sentir en positiu....i això no és un anunci de refresc ni de roba esportiva....és una nova perspectiva de vida, una nova manera de veure el món, de percebre i sentir la realitat....val la pena fer un canvi de xip, abans que sigui massa tard.


"hay cosas peores que estar solo pero a menudo toma décadas darse cuenta de ello y más a menudo cuando esto ocurre es demasiado tarde y no hay nada peor que un demasiado tarde" CH. Bukowski