Qualsevol nit pot sortir el sol...feliç any nou!

Mars d'incertesa

Creuant mars d'incertesa....perduts en una terra humida i infinita....



Si la terra gira massa ràpid, tinc por....si va a poc a poc, m'avorreixo...condemnada a la insatisfacció constant????

Nostalgia de l'estiu

Tempestes internes

All you need is love!

There's nothing you can know that isn't known.
Nothing you can see that isn't shown.
Nowhere you can be that isn't where you're meant to be.
It's easy.
All you need is love!

El contacontes

Diu la cançó:

Volem que ens expliquis histories, de temps llunyans, sobre les mil i una nits...perquè només quan ens expliquen histories podem viatjar a un altre món.

Contacontes, explica'ns històries i oblida que som adults. Volem històries que ens facin oblidar el nostre món, aprendre sobre el significat de la vida. Si us plau, considera'ns joves i explica'ns com és el paradís....

Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?

Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?

No
No
No

L'amor, com qualsevol altre sentiment, ha de ser honest i natural, ha de sortir de l'ànima, ha de fluir sense fi, per venes i terminacions nervioses, omplint espais, amunt i avall.

La vida com en un cicle, com un cercle euclidià, en què es traspassa portes i finestres. Es mor per néixer de nou, l'au Fènix sempre acaba volant. Després de les llàgrimes tornen els somriures, les rialles, les pessigolles.

No val la pena morir d'amor, perquè tot torna. Com aquell riu que flueix de manera natural, després de l'hivern ve la primavera, i després l'estiu, i la tardor. El sol torna a sortir quan menys t'ho esperes. Cicles i més cicles, en què tot va i ve.

Deixa't sorprendre per la vida. Com se sol dir, després de la tempesta ve la calma....només cal esperar que els rajos de sol es facin camí entre els núvols i les darreres gotes s'eixuguin.

Down on my knees? No, wake up!

(com Jorge Luis Borges insistia una i altra vegada a la seva obra, "ni el libro ni la arena tienen principio ni fin".)

Amb amor dormim

Take me now baby here as I am
Pull me close, try and understand
Desire is hunger is the fire I breathe
Love is a banquet on which we feed

Come on now try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand come undercover
They can't hurt you now,
Can't hurt you now, can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us

Have I doubt when I'm alone
Love is a ring, the telephone
Love is an angel disguised as lust
Here in our bed until the morning comes
Come on now try and understand
The way I feel under your command
Take my hand as the sun descends
They can't touch you now,
Can't touch you now, can't touch you now
Because the night belongs to lovers ...

With love we sleep
With doubt the vicious circle
Turn and burns
Without you I cannot live
Forgive, the yearning burning
I believe it's time, too real to feel
So touch me now, touch me now, touch me now
Because the night belongs to lovers ...

Because tonight there are two lovers
If we believe in the night we trust
Because tonight there are two lovers .....

La melodia del comiat

Estimat Lou

Esperant l'home, deia la dolça Jane, en un dia perfecte, com un satèl·lit en l'òrbita de l'amor, tot caminant pel cantó salvatge de la vida....ell era ella, Holly, Candy, Joe, Sugar, Jackie....vici de la dama blanca, la seva estimada heroïna, passejava en un matí de diumenge, femme fatale....aquí ve ella.....



Tot just entonava la cançó de l'àngel negre de la mort, anys i anys donant voltes en un tocadisc....seré el teu mirall, li deia....venia a buscar el poeta per endur-se'l a l'origen, on les energies flueixen, en coixins de vellut....ja et pots sentir del tot  lliure, pàl·lids ulls de color blau....

MÉS! Interessant reflexió sobre la seva mort>

Sota un cel estrellat

lluny de la terra ferma i dels records amargs
somiant que la vida continua i torna a obrir portes i finestres perquè entri la llum
abandonar-se a les noves oportunitats, sota un cel estrellat....

De pujada i ben amunt

De pujada i ben amunt....així ha de ser, lluitant contra la naturalesa de la tardor, gaudint dels darrers rajos de sol d'un estiu moribund....cal guardar-los per l'hivern, mai sap quan els pots necessitar....



De pujada i ben amunt, la vida es mereix totes les oportunitats que li puguis donar....De pujada i ben amunt....

Diumenges

L'esperança és com aquells diumenges lluminosos en que respires i somrius satisfet perquè te n'adones de l'afortunat que ets de tenir a la gent que t'envolta, de ser viu, i tenir salut, i de veure créixer les flors a l'horitzó.....



Diumenges de somriures i rialles, de brisa càlida i sol radiant....diumenges que esdevenen finals i inicis...un passet més, només un, per adonar-se de la màgia  que amaga la vida....

Why why why?

Sense res a dir, buida, només tanco els ulls, escolto la música i repasso tots els per quès possibles.....de vegades és necessari prendre el teu temps....perquè cal procurar sempre tenir el temps del teu costat....

Peus peuets

Peus peuets...
Enfonsats a la sorra fresca durant la posta de sol.....
Fregant la gespa mullada un matí d'estiu....
Caminant descalços per la pedra calenta.....
Enrotllats entre els llençols....

In a magic world

En un món màgic, tot seria tan i tan bonic, i alegre i especial, i vibrant, i apassionant.....que moriríem amb un somriure als llavis :)

La teoria de les dues valls

Tinc un amic, un dels millors en aquest món, que viu a una altra vall, una vall ben llunyana a la meva...ell té la teoria que les persones que viuen en valls diferents poden transcórrer paral·lelament tota la vida i no creuar-se mai, però també pot arribar un moment que els dos rius s'arribin a trobar, convergeixin en un nou món a construir pels dos.

I no importa ni edat ni sexe, només els cossos i les ments, la trobada que determina el transcurs d'un devenir encara misteri. Es difuminen les diferències, els salts generacionals i temporals, culturals i religiosos......els camins es creuen fora del temps, de tot, i els éssers decideixen que val la pena fer un tram plegats...fins que s'hagin de separar de nou, quan als rius els toca la divergència, el seu retorn al confort de la seva vall, on tot és més familiar i fàcil, encara que potser més monòton....

Però aquí un altre amic (un altre de bo i savi, com els que m'envolten...quina sort!) em va dir que parés de buscar la màgia en l'aire del cel, que la busqués al meu estomac, a la meva pell, entre els meus cabells, en cadascun dels somriures que oferia a cada segon de la meva vida...

Perquè allò que veritablement importa és l'aquí i l'ara

Prement el fre

L'edat és un estat mental....sempre he sentit dir això, i mai he estat massa atenta a aquest concepte. Potser perquè fins ara l'edat mai havia estat important........i per què cada vegada més sembla ser-ho? perquè com més grans ens fem més sentim el pes del temps? perquè el pas del temps s'accelera de tal manera que t'imagines constantment prement el pedal de fre? i aleshores necessites aturar-te, respirar, sentir l'herba fresca entre els dits dels peus, mirar amunt al cel, cantar i ballar com si no hi hagués món al voltant més que el teu jo i el teu present.....





Aquí i ara, vull viure.

El cor a bocins

Sort en tenim dels amics que ens recorden que el món gira perquè també el fem girar nosaltres. Si el parem és perquè nosaltres decidim fer-ho. Tot està ple de decisions, algunes de les quals sembla que ens faran explotar el cor a bocins....



En bocinets, peces petites, que semblen impossibles de recompondre en el seu estat anterior...hi ha moments que el cor ens sembla fondre's, contraure's en una bola...que s'encalla a l'estomac. Però sempre acaba paint-se, sempre remuntem muntanyes, aconseguim arribar al cim i guarir les ferides....

Som caçadors, aus Fènix de vol majestuós, pedres exposades al desgast del temps, al clima i als successos inevitables del esdevenir....potser el què passa és que la majoria de vegades som més resistents del què ens pot semblar i ens sorprenem a nosaltres mateixos experimentant sentiments impensables, anhels inhòspits, esperances en una nit de foscor, il·lusió en un cor tant trencat, en mil i un bocins....

He's a Magic Man?

Colors contra l'oblit

Ratlles, cercles, rectangles....bocins de colors i olors que omplen retines, pulmons...que omplen la vida de records que lleument formen part indissoluble de l'ésser, en les profunditats del cor....qui ha gaudit del paradís no pot oblidar que una vegada, per uns segons, va abstreure's de la humanitat, gaudint inconsolablement del foc...

Melodia per una calorosa tarda d'estiu

I try

Jocs, canvis i pors
quan s'aniran d'aquí
quan s'aturaran
crec que el destí ens ha portat fins aquí
i que hauríem d'estar junts
però no ho estem
vaig a cites però estic somiant amb tu
estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego

intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop
dic adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

puc aparentar ser lliure
però no sóc més que una presonera del teu amor
puc semblar estar bé i somriure quan te'n vas
però el meu somriure és només una façana
vaig a cites però estic somiant amb tu
penso que estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

aquí està la meva confessió
podria ser teva
noi, necessito que em toquis
els teus petons amorosos
i amb tota la meva força ho intento
però no puc negar això
vaig a cites però estic somiant amb tu
penso que estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

A les dones estupendes

Elles. Dones estupendes. De vegades invisibles, de vegades perdudes, inconscients de la seva lluentor s'amaguen sota un vel. Però somnien i volen més del què el seu món els hi permet. Somnien i pateixen, ja que no saben trobar la màgia que brilla dins seu i la recerquen desesperadament a l'exterior. I tot són decepcions, i l'angoixa les atrapa.

Estupendes, capaces de causar estupefacció pel què té de meravellós, gran o bell, perden tota la llum i s'apaguen mica en mica entre notes de trobadors i líriques de Dante a Madame Bovary. La tragèdia del Quixot feminitzat.

Una noia de Mart

De vegades t'agrada tornar enrere a saborejar velles histories. Una cançó, una imatge, un record, un somni. Tot apareix amb rapidesa malgrat va marxar i diluirse sense ni adonar-se amb el temps imparable que amb tot arrasa.

Ahir vaig viatjar a Viena mb Ethan Hawke i Julie Delpy. Vaig anar amb interrail, vaig parlar d'existencialisme, de literatura, de música, em vaig posar dins d'una cabina antiga, d'aquelles en que podies escoltar els vinils i que ara són ja una peça de museu, vaig vestir-me amb un vestit de tirants sobre la samarreta de màniga curta i em vaig posar una camisa de quadres. Vaig veure a un imitador de Kurt Cobain, i em vaig sentir lliure i indestructible, talment com em sentia ara fa 10 anys.....

Una noia de Mart,amb qui quedar-se fins tard jugant a les cartes, fumant en les nits d'estiu, sota les estrelles i la lluna, amb la brisa suau a la cara, amb electricitat a l'aire.....em recorda alguna cosa més, una cosa que en la meva memòria s'ha extraviat, de sobte torna....

Si em feu callar jo ma me mi mo mu jo moriré

Sílvia Pérez Cruz, "Ne me quitte pas" from www.igor.cat on Vimeo.

...deia la cançó infantil.

Oprimir el cant, l'expressió dels sentiments i les idees fa embogir a la persona més assenyada. Fer callar el cant, ofegar el crit, fa pujar la sang a les temples.

Colorejant el camí

....I així seguim, navegant contra corrent, arrossegats incesantment al passat.... (El Gran Gatsby)

Corre l'aigua

La pluja cau docilment....el riu baixa, prenyat de frescor i devenir....

Poc a poc, com en una dansa de vells temps....la transgressió no troba el seu lloc, però només és vida interrompuda per petits fils de plom que pesen sobre nosaltres....

És vida, vida viscuda, aigua que corre més enllà, sense límits, amb tota la seva força i poder...

Escolteu com corre l'aigua, escolteu el dolç compàs de Susheela Raman, Mahima (VIDEO*) en aquest viatge riu avall....

 

 

Oh là là, l'amour

Es la historia d'un amor....

NO a "l'escisió" d'una part ben nostra

Avui és el Día Internacional de la Tolerància Zero a l'Ablació o Mutilació Genital Femenina....escoltem el què ens diuen sobre tal barbarie....

En nom de la religió, quan aquesta ni tant sols en parla, s'ordena una pràctica bàrbara i bestial dirigida contra la dona, que a més es transmet de mares a filles........i que les condemna de per vida....

El món és màgic?

El temps no és el mateix per tothom

En aquest instant de paus al jardí de casa, vull fer unes mínimes reflexions sobre el temps, sobre la diferent vivència i percepció que en tenim, ací i allà. Es tracta d’una percepció distinta del temps entre el nord i el sud, entre els llocs freds i càlids, entre el món antic i modern? Alguna cosa d’açò hi ha, però no definitòria, ja que els nords i els suds canvien a tot arreu, com el fred i el calor. 

Els occidentals ens creiem amos del temps, com ens volem amos de tot. Pel sol fet d’haver-lo engabiat en un cercle i tenir-lo sota control aparent, ens en creiem posseïdors i no és cert. 

Això en tot cas, és útil , i segons per a quines coses. És útil per al treball, per al transport o per crear una fantasia d’ordre. Però no ho és gens per a d’altres aspectes vitals, i tan necessaris com el treball, el transport o l’ordre: no ho és gens per als plaers, petits i quotidians, de la vida. De la vida concreta de cadascú, que és la única vida que tenim les persones. 

Sense voler-ho ni saber-ho, a mesura que ens hem acostumat a creure’ns amos del temps, ens hem anat convertint en els seus esclaus. Ara diem que no tenim temps de res, ni de viure, que ja és fort. Així, hem inventar una cosa grotesca que anomenem “temps lliure”, sense adonar-nos del què això té de pervers: que la resta del nostra temps –i la vida és temps, vísceres i temps, ai!- no ho és gens, de lliure; és un temps que patim en una presó. El temps ja no el fem nosaltres, com gairebé no hi ha atzar, tampoc. Ara el temps el perdem, o el guanyem, com en un joc cruel, quan no és ell qui ens fa, ens perd o ens destrueix. 

 Josep Piera (Seduccions de Marràqueix)

Malí plora....

El extremismo apaga la música ? (magnífic article del blog "África no es un país") La cuna musical de África se desangra per Diego Hernández

Lux

Click. Engegues la televisió i et trobes l'origen de tot plegat.....

Qui no ha volgut tornar enrere?

M'atreveixo a dir que tothom en aquest món ha desitjat amb totes les seves forces tornar enrere....des de no córrer amb els cordons descordats fins a no haver dit una paraula desavinent al seu amant...és un desig universal i un dels més difícils.... Com em deia fa poc un amic: gasten en inventar armes més mortíferes i no en construir una màquina del temps...però aleshores, em venia al cap el mite de Frankenstein i el perill de la ciència sense control, i en imaginar que un retorn el passat podria tenir conseqüències mortíferes sobre el nou futur.....llàstima que som humans i això implicaria que algú o altre en podria fer un ús pervers... Però de vegades continuo pensant en com de joiós seria tornar enrere, parar el temps o saltar espais i temps amb una màquina....dir-li algú a 300.000 km que "ara vinc, dóna'm 5 minuts...." aiiiiix