L'excitació no pot ser més gran....malgrat es proporcional a l'estat de pànic. No és simple por de supervivència, és la por a allò desconegut, al buit infinit de les parets en blanc, a allò que mai encara s'ha donat.
Però també hi ha emoció, passió, ocells donant voltes al cap, papallones a l'estómac....deliciosa excitació, entre el riure nerviós i el de felicitat absoluta....quina combinació més estranya, no? suposo que aquesta és la grandesa de la vida....
