Aimer

El vent ens portarà

Ben lluny. Els viatges. Aquests dies m'he creuat amb les casualitats de la vida, i amb elles, ben estranyes coincidències i situacions un xic surrealistes. Escric des de l'enveja (sana) de no fer com la viatgera insaciable, que sense por s'atreveix a moure's de poble en poble, de la ciutat al camp, del nord al sud.... Si la por ens paralitza i la comoditat no ens deixa fer el pas, potser hem de tenir l'esperança que el vent ens portarà.....

Una onada m'acompanya, de l'ahir a l'avui

Records. Dolços, suaus, melancolics. Entren i canvien. Essent en essència. Semblen tan lluny, semblen tan a prop. Els adoro. Els sento, m'estremeixen. Em fan sentir, em fan recordar. Continuen tan vius, tan intensos. Formen part de mi, d'elles, d'ells, d'uns anys que han estat viscuts amb intensitat. I els queda tant per endavant, tant presents, tant intensos. Tant ells. Sembla mentida com n'arriben d'arribar, ben endins. Ells estan en mi, jo en ells. Em van canviar la vida, em van fer seguir un camí que mai m'hagués imaginat.

Es van convertir en alguna cosa en constant reactualització....i ho adoro, mai em deixarà, sempre m'acompanyarà, en cada onada....les papallones estan aquí, tan vives, es balançegen, es donen impuls i m'arriben endins. Són elles, amb tota la seva intensitat, creuen fronteres, de temps i espai.....cada dia, cada nit.... J'aimerai que tu sois la femme a côte de qui je me reveil tous les matins....com una onada dolça, sona aquesta frase, amb la qual m'adormo i em desperto cada dia.... una onada d'ahir a avui, i espero que fins demà.... Els records estan aquí per reviure'ls, per sentir-los com si ben bé fossin ahir. I és perquè segueixen tan presents, són l'origen d'allò nascut en mi, d'allò que m'acompanya íntimament al meu aquí i ara dels darrers anys.... i no frena, segueix transformant-se, intensificant-se....