dimecres, 23 de juny del 2010

Ballem un tango...

Ballem un tango, a la cuina, envoltats d'albergínies, banyats per la llum del sol més rogent que els meus ulls han vist mai, entre les fulles....


Ballem un tango...amb aquesta música

Que no pari, que ens balancegi extasiats com aquell dia...que em transporti, que et transporti.....no parem de moure els peus en un moviment que ens fon....pell amb pell....no parem de ballar, val la pena aprofitar la música, val la pena aprofitar la cadència....
No parem de ballar, ballem un tango, aquest, amb constància, força, ànims...és el nostre tango...

je te veux, tu me veux....



Vivir sus deseos, agotarlos en la vida, es el destino de toda existencia (Henry Miller)

dimarts, 22 de juny del 2010

Adèle i el mariner

Adèle encara dorm. Però no està morta com diu la cançó. És feliç i contenta, està radiant, exultant, i somnia amb allò que vindrà mentre prova d’assaborir els records, de reviure’ls, de gaudir de l’espera i projectar que el mariner deixi la guerra i torni a buscar-la. Busca que la cançó soni al seu cap amb la melodia que un dia el bell príncep sense mar taral·lejava, mentre canviava la lletra intentat recordar-la i li somreia dolçament.

És una llàstima que els somnis durin tan poc i que la seva intensitat no deixi atrapar-los. Adèle s’enyora, Adèle busca vibrar de nou. Però mentre espera les papallones no paren d’esvalotar-se (no volen parar, per què fer-ho?mmmm) i no renuncia a continuar somniant amb somnis plens de llum, d’una altra llum, especial, única.....

No sé si és el vidre, o els colors de l’estiu, no sé si és cosa del continent, o de la terra, l’aigua o el vent, de plantes exòtiques del petit planeta....però aquesta llum única, aquesta olor especial, aquest sabor que ho conté tot no podrà oblidar-los mai més...sempre estaran amb ella, i de tant en tant podrà tornar a mirar, a aspirar, a tocar.... i o viscuda en records, o viscuda en viu, sigui com sigui serà, tot plegat sempre formarà part d’ella, sempre viatjarà amb ella.

Malgrat la distància, Adèle i el mariner viuen connectats per profunditats incommensurables. Naveguen per rius ben diferents, en valls allunyades, però sempre desitgen banyar-se en l’altre riu, es traslladen per nedar en aquelles aigües que adoren que els fa vibrar, que els fa sentir complerts....això no els hi podrà treure mai més ningú....

Que el somni continuï i no s’apagui mai més....

C'était un jeune marin
Qui revenait de guerre
qui revenait de guerre avec son régiment
pour aller voir Adèle, Adèle sa bien aimée.
pour aller voir Adèle, Adèle sa bien aimée.

Le jeune marin s'en va
trouver son capitaine
Bonjour mon capitaine
donnez -moi un congé
pour aller voir Adèle, Adèle ma bien aimée
pour aller voir Adèle, Adèle ma bien aimée

Le capitaine répond:
entre dans ta chambrette, porte ta culotte blanche et ta ceinture dorée
pour aller voir Adèle, Adèle ta bien aimée.
pour aller voir Adèle, Adèle ta bien aimée

Le jeune marin s'en va chez les parents d'Adèle
Bonjour ,chers père et mère ainsi que frères et soeurs
sans oublier Adèle ,Adèle ma bien aimée.
sans oublier Adèle ,Adèle ma bien aimée.

Le père [lui ] répond, les yeux remplis de larmes :
Adèle , Adèle, Adèle, Adèle n'est plus ici
Son corps est dans sa tombe et son âme au paradis
Son corps est dans sa tombe et son âme au paradis

le jeune marin s'en va
sur le tombeau d'Adèle
Adèle Adèle ,Adèle
Adèle ,réponds -moi
c'est ton ami fidèle qui vient ici pour toi
c'est ton ami fidèle qui vient ici pour toi

Un ange lui repond avec la voix d'Adèle:
Tu auras une autre à l'âge de 20 ans
qui sera ton épouse [à ta] sortie du régiment
qui sera ton épouse [à ta] sortie du régiment

Le jeune marin s'en va trouver son capitaine
bonjour mon capitaine, me voici de retour
puisqu' Adèle est morte je m'engage pour toujours
puisqu' Adèle est morte je m'engage pour toujours .

dilluns, 7 de juny del 2010

mmmmmmmmmmmmmmm........

Per fi arriba el dia D, l’ansiat, desitjat dia, l’objecte de l’espera, les fantasies, els somnis....friso per volar de nou, per deixar-me gronxar en el nou ritme, banyar-me a la nova llum....té un altre color, una música pròpia, una olor especial....mmmmmmm....tanco els ulls i em transporto abans d’hora a allà, amb qui m’encanta, m’apassiona i em fa vibrar....


Quina emoció.....quina emoció!!!!!!!.....faig saltironets com una nena petita amb sabates noves....i amb globus, gelat de xocolata, purpurina, corona de princesa....aiiiiiiiiiiix, els minuts passen massa lents, les hores queden sostingudes en l’espai i el temps, en l’univers, entre galàxies desconegudes.....si, si, l’espera és desesperant...però mentre espero em deixo endur pels pensaments, perquè l’espera de somni i imaginació és deliciosament excitant......i encara que fer-se expectatives diuen que no és bo, ara sé que, en aquest cas, s’equivoquen...conec el desenllaç, i mai em decepciona, és tal i com desitjo que sigui, és tal i com ha de ser....

I si en algun moment el meu camí sembla tornar enrere, ara veig que simplement ha estat una trampa instantània, d’impulsos mal entesos.....perquè ara ja no puc frenar la transformació , el canvi, el procés de creixement......ara no puc frenar el meu càlid destí.....mmmmmmmmmm, quina dolça satisfacció, quin suau elixir....no vull despertar, vull que duri, perduri....perquè sinó, quan ho faci tot haurà acabat.....

Per fi arriba el dia D, ja s’acosta, i desitjo bojament que arribi per fi...però tinc por, perquè no vull que acabi, perquè quan realment ho visqui sé que aniré inevitablement cap el final....

La dicha de la vida consiste en tener siempre algo que hacer, alguien a quien amar y alguna cosa que esperar (T.C)