dimecres, 25 de setembre del 2013

Diumenges

L'esperança és com aquells diumenges lluminosos en que respires i somrius satisfet perquè te n'adones de l'afortunat que ets de tenir a la gent que t'envolta, de ser viu, i tenir salut, i de veure créixer les flors a l'horitzó.....



Diumenges de somriures i rialles, de brisa càlida i sol radiant....diumenges que esdevenen finals i inicis...un passet més, només un, per adonar-se de la màgia  que amaga la vida....

dilluns, 23 de setembre del 2013

Why why why?



Sense res a dir, buida, només tanco els ulls, escolto la música i repasso tots els per quès possibles.....de vegades és necessari prendre el teu temps....perquè cal procurar sempre tenir el temps del teu costat....

dimecres, 18 de setembre del 2013

Peus peuets

Peus peuets...
Enfonsats a la sorra fresca durant la posta de sol.....
Fregant la gespa mullada un matí d'estiu....
Caminant descalços per la pedra calenta.....
Enrotllats entre els llençols....



In a magic world



En un món màgic, tot seria tan i tan bonic, i alegre i especial, i vibrant, i apassionant.....que moriríem amb un somriure als llavis :)

dilluns, 16 de setembre del 2013

La teoria de les dues valls



Tinc un amic, un dels millors en aquest món, que viu a una altra vall, una vall ben llunyana a la meva...ell té la teoria que les persones que viuen en valls diferents poden transcórrer paral·lelament tota la vida i no creuar-se mai, però també pot arribar un moment que els dos rius s'arribin a trobar, convergeixin en un nou món a construir pels dos.

I no importa ni edat ni sexe, només els cossos i les ments, la trobada que determina el transcurs d'un devenir encara misteri. Es difuminen les diferències, els salts generacionals i temporals, culturals i religiosos......els camins es creuen fora del temps, de tot, i els éssers decideixen que val la pena fer un tram plegats...fins que s'hagin de separar de nou, quan als rius els toca la divergència, el seu retorn al confort de la seva vall, on tot és més familiar i fàcil, encara que potser més monòton....

Però aquí un altre amic (un altre de bo i savi, com els que m'envolten...quina sort!) em va dir que parés de buscar la màgia en l'aire del cel, que la busqués al meu estomac, a la meva pell, entre els meus cabells, en cadascun dels somriures que oferia a cada segon de la meva vida...

Perquè allò que veritablement importa és l'aquí i l'ara



Prement el fre

L'edat és un estat mental....sempre he sentit dir això, i mai he estat massa atenta a aquest concepte. Potser perquè fins ara l'edat mai havia estat important........i per què cada vegada més sembla ser-ho? perquè com més grans ens fem més sentim el pes del temps? perquè el pas del temps s'accelera de tal manera que t'imagines constantment prement el pedal de fre? i aleshores necessites aturar-te, respirar, sentir l'herba fresca entre els dits dels peus, mirar amunt al cel, cantar i ballar com si no hi hagués món al voltant més que el teu jo i el teu present.....





Aquí i ara, vull viure.

dimecres, 4 de setembre del 2013

El cor a bocins


Sort en tenim dels amics que ens recorden que el món gira perquè també el fem girar nosaltres. Si el parem és perquè nosaltres decidim fer-ho. Tot està ple de decisions, algunes de les quals sembla que ens faran explotar el cor a bocins....



En bocinets, peces petites, que semblen impossibles de recompondre en el seu estat anterior...hi ha moments que el cor ens sembla fondre's, contraure's en una bola...que s'encalla a l'estomac. Però sempre acaba paint-se, sempre remuntem muntanyes, aconseguim arribar al cim i guarir les ferides....

Som caçadors, aus Fènix de vol majestuós, pedres exposades al desgast del temps, al clima i als successos inevitables del esdevenir....potser el què passa és que la majoria de vegades som més resistents del què ens pot semblar i ens sorprenem a nosaltres mateixos experimentant sentiments impensables, anhels inhòspits, esperances en una nit de foscor, il·lusió en un cor tant trencat, en mil i un bocins....