dijous, 10 de novembre de 2016

Si fos un cantant....

Seria també un poeta com Leonard Cohen....



dimarts, 27 de setembre de 2016

Espera...o torna a començar






Espera, potser tot canvia...i sinó, tornar a començar de nou de vegades és la millor opció....mai és tard per ser feliç...

I si, mentre deixeu passar l'abisme, voleu passar una bona estona sense pretensions (al Rob Fleming d'High Fidelity li hagués encantat) us recomano fer-ho amb Begin Again (John Carney, 2013)

Després veureu la vida des d'una altra perspectiva :) perquè el què semblava obvi us sorprendrà!




dilluns, 1 d’agost de 2016

Desig de vacances, desig de volar



Ganes boges de vacances, de volar, de tornar a tenir 20 anys, ganes de no pensar, de deixar-se endur, de vibrar com la primera vegada, ganes de ser un altre, i fugir, córrer, perdre's.....


dilluns, 27 de juny de 2016

I'm your man



Ens relacionem, també, en diagonal. Fem equilibris sobre la línia que separa el món real del que alimentem en les nostres pantalles. Tenim mil vides a l’abast, totes despullades en xarxa, som voyeurs i exhibicionistes a parts iguals i, malgrat tot, no aprofundim en les nostres relacions. Compartim àpats sense assaborir-los, fotografiem paisatges que ni hem mirat, sentim música canviant frenèticament de cançó, parlem sense ser-hi mai del tot, i sempre, sempre, estem pendents del que vindrà després. Ni girem rodons, ni ens aguantem drets ni gaudim dels moments d’horitzontalitat. No descansem. No parem. Mai....
Josep M Cortina (llegir-ne més...)

dijous, 14 de gener de 2016

Bye bye sheriff de Nottingam

Ostres tu, comencem molt malament l'any (i misteriosament amb el número 69 com a constant...)

El millor rival de Robin Hood....Llefiscós i fastigós (histèric, histriònic, desquiciat i pervers) governador de Nottingham, amb la seva estimada bruixa d’ulls entelats a l’ombra, intentant tenir un fill (intentant violar) a Marian mentre un capellà aturadet els casava...qui prometia que li treuria el cor a Robin Hood amb una cullera perquè com que no era afilada li faria més mal....o que atemoritzava a les donzelles manant-les anar a l’alcova: tu a les deu i mitja, tu a les deu i quaranta-cinc...i porta’t una amiga.






I per molt mític que fos com a professor Severus Snape, per mi també era en Harry (un altre Harry, no el Potter), el marit infidel de l’Emma Thompson a Love Actually (que és ja una tradició nadalenca més).....mai el regal d’un CD de la Joni Mitchell havia tingut un sabor tant amarg....

dilluns, 11 de gener de 2016

Descansa en pau home de les estrelles


I somriu, entre la ironia i la seducció
I mou-te amb els teu pantalons estrets i daurats
Déu del Glam
La festa no s'acaba aquí, home de les estrelles
Tot perdura, eternament, i malgrat els canvis
Serem herois
perquè, malgrat estar sota pressió, Ziggy Stardust va enfrontar-se cara a cara 
amb l'home que va vendre el món

dijous, 17 de setembre de 2015

Roads




Quan els camins es bifurquen, i estàs allà parat, en la línia que separa un i altre. No saps quin és el bo. Potser no ho és cap d'ells, però estàs obligat a caminar. Fins i tot quan estàs quiet, no te'n pots deslliurar....i al cap i a la fi, et gires i no hi ha ningú a qui preguntar. Estàs absolutament sol.


Oh, can't anybody see
We've got a war to fight,
Never found our way
Regardless of what they say.

How can it feel, this wrong
From this moment,
How can it feel, this wrong.

Storm
In the morning light,
I feel
No more can I say,
Frozen to myself.
I got nobody on my side,
And surely that ain't right
Surely that ain't right.

Oh, can't anybody see
We've got a war to fight,
Never found our way
Regardless of what they say.

How can it feel, this wrong
From this moment,
How can it feel, this wrong.

Oh, can't anybody see
We've got a war to fight,
Never found our way
Regardless of what they say.

How can it feel, this wrong
From this moment,
How can it feel, this wrong.