Massa lluny...i impotent per a fer res....fora de les meves mans, sense capacitat d'acció ni reacció....com és de frustrant no poder fer-hi res...ni acostar-me...quan les persones estan tan lluny és de vegades quan més els vols tenir a prop...som tan fràgils, tan injustos de voler allò que no tenim, de desitjar tot allò que ens ha estat negat....sovint volem l'impossible, demanem la lluna en un cove, volem volar al cim més alt....però què faríem sense somnis, esperançes i desitjos?Res és impossible, tot és potencialment provable....n'est pas toujours dimanche...doncs, Qualsevol Nit pot sortir el Sol (music)....
