Offred (The handmaid's tale)

Em vaig llegir el llibre. Em va agradar molt. Margaret Atwood va aconseguir posar-me a la pell (de gallina) d'Offred, la protagonista absoluta. Millor dit, sentir el seu monòleg interior, viure la seva manera d'abstreure's d'una realitat terrible, sense escapatòria. No podia deixar de llegir.

Però ara han fet la versió televisiva, una serie, amb dues temporades que precisament ahir vaig acabar i que han superat totes les meves expectatives. A l'alçada de novel·la d'Atwood, magníficament interpretada, amb una fotografia i un joc del simbolisme, els colors i les ombres que posen la pell de gallina. I la narració ben engranada, estirant aquells fils, les incògnites, que Atwood va anar deixant al llibre, com a bocins de pa, i unes llicències que han donat emoció a la història. Total i gratament sorprenent. I la banda sonora. Aquí la deixo;

No me les puc treure del cap

L'altre dia, d'aquells que el sofà t'atrapa, dus mitjons foradats i no et treus el pijama ni per dinar, em vaig rendir a una pel·liculeta que va resultar que volia ser el que no era.

Passa molt. Dius ai mira, m'explicaran una historia diferent. Però una vegada més, analitzem el pas a l'edat madura, l'amor secret perpetu, el conformisme en la vida quotidiana, un noi guapíssim, la noia de les ganyotes de Dawson Creek.....en fi, un culebrot per a joves adults amb intencions de Keruac.  No obstant, va resultar que tenia una meravellosa banda sonora. Tant que porto totes les vacances de Nadal escoltant-la (hi ha qui neix una mica obsessiva).







The romantics BSO