Els dies grisos posen a qualsevol una mica melancòlic....Estiguis en un gran moment, en un de mediocre, o en un d’agre, els dies sense sol no són proclius a l’alegria i la despreocupació, sinó tot el contrari. Un dia tapat com avui enfonsa tots els ànims, i ens fa adonar de com el clima ens determini tant l’estat d’ànim, i arribi a marcar-nos de tal manera que, sense sentit ni cap explicació, tingui el poder de modelar els ànims i els pensaments que ens envaeixen.....
I la malenconia, personalment, crec que no és del tot dolenta, doncs remena i troba els pensaments més profunds i insòlits que ajuden a l'autoconeixença. Això si, aquesta melancolia no és nociva mentre no ens desviï del nostre camí i ens faci caure en la tristor, el desencís més absolut, i ens els records més desagradables; o mentre no et faci accelerar el batec del cor i t’estrenyi el coll de l’estomac amb aquella sensació d’ànsia que ens produeix el sentir-nos perduts i desviats d'aquell camí que tant bé ens guiava. Quan el cel està gris, i t’envaeix aquest abatiment d'anyorança, un calfred et ressegueix la columna vertebral, i una suor freda t’eriça els pèls de tot el cos.
Avui és un dia d’aquests, de melangia, desencís i confusió, de sensacions estranyes que et fan pensar que potser t’has equivocat de camí, o has agafat la bifurcació errònia. Avui, els projectes, els somriures, i les sensacions càlides i agradables que residien en el teu esperit s’han perdut en la boira blanca. Quina sensació més horrible, no?
No obstant, aquest ÉS un espai de POSITIVITAT, de força afirmativa, i de poder reparador, així que, amb aquesta reflexió ombrívola, no volem pas desviar-nos del camí il·luminador. Sinó que, de fet, posar de relleu l’efecte que té sobre molts de nosaltres els dies grisos com avui, té com a finalitat adonar-nos-en de lo meravellosos que són els dies de sol, aquells dies de ment clara, idees prodigioses, i força interior...és a dir, que si no coneixem el negre, tampoc sabrem distingir el blanc....
La bilis negra no podrà amb nosaltres......
I la malenconia, personalment, crec que no és del tot dolenta, doncs remena i troba els pensaments més profunds i insòlits que ajuden a l'autoconeixença. Això si, aquesta melancolia no és nociva mentre no ens desviï del nostre camí i ens faci caure en la tristor, el desencís més absolut, i ens els records més desagradables; o mentre no et faci accelerar el batec del cor i t’estrenyi el coll de l’estomac amb aquella sensació d’ànsia que ens produeix el sentir-nos perduts i desviats d'aquell camí que tant bé ens guiava. Quan el cel està gris, i t’envaeix aquest abatiment d'anyorança, un calfred et ressegueix la columna vertebral, i una suor freda t’eriça els pèls de tot el cos.
Avui és un dia d’aquests, de melangia, desencís i confusió, de sensacions estranyes que et fan pensar que potser t’has equivocat de camí, o has agafat la bifurcació errònia. Avui, els projectes, els somriures, i les sensacions càlides i agradables que residien en el teu esperit s’han perdut en la boira blanca. Quina sensació més horrible, no?
No obstant, aquest ÉS un espai de POSITIVITAT, de força afirmativa, i de poder reparador, així que, amb aquesta reflexió ombrívola, no volem pas desviar-nos del camí il·luminador. Sinó que, de fet, posar de relleu l’efecte que té sobre molts de nosaltres els dies grisos com avui, té com a finalitat adonar-nos-en de lo meravellosos que són els dies de sol, aquells dies de ment clara, idees prodigioses, i força interior...és a dir, que si no coneixem el negre, tampoc sabrem distingir el blanc....
La bilis negra no podrà amb nosaltres......
2 comentaris:
Caram Muri!!!!!!! que ve que escrius!!! qualsevol diria que sembles periodista!!!jejeje
En tot cas, et dóno la raó. Els fets són neutres, el més important és com els visquis i què en fas d´ells!!!!
A Irlanda, positivisme a tope!!!!
Uff, ara segur que m´enganxo al teu blog!! (ja et passaré el de Jerez)jeje
Petonetsss
Lara
upsssssss, volia dir que BÉ que escrius!! es nota que no sóc del gremi! jeje
Publica un comentari a l'entrada