dilluns, 21 de juliol del 2008

La vida és un arc d’iris que inclou el negre....

Els dies grisos posen a qualsevol una mica melancòlic....Estiguis en un gran moment, en un de mediocre, o en un d’agre, els dies sense sol no són proclius a l’alegria i la despreocupació, sinó tot el contrari. Un dia tapat com avui enfonsa tots els ànims, i ens fa adonar de com el clima ens determini tant l’estat d’ànim, i arribi a marcar-nos de tal manera que, sense sentit ni cap explicació, tingui el poder de modelar els ànims i els pensaments que ens envaeixen.....

I la malenconia, personalment, crec que no és del tot dolenta, doncs remena i troba els pensaments més profunds i insòlits que ajuden a l'autoconeixença. Això si, aquesta melancolia no és nociva mentre no ens desviï del nostre camí i ens faci caure en la tristor, el desencís més absolut, i ens els records més desagradables; o mentre no et faci accelerar el batec del cor i t’estrenyi el coll de l’estomac amb aquella sensació d’ànsia que ens produeix el sentir-nos perduts i desviats d'aquell camí que tant bé ens guiava. Quan el cel està gris, i t’envaeix aquest abatiment d'anyorança, un calfred et ressegueix la columna vertebral, i una suor freda t’eriça els pèls de tot el cos.

Avui és un dia d’aquests, de melangia, desencís i confusió, de sensacions estranyes que et fan pensar que potser t’has equivocat de camí, o has agafat la bifurcació errònia. Avui, els projectes, els somriures, i les sensacions càlides i agradables que residien en el teu esperit s’han perdut en la boira blanca. Quina sensació més horrible, no?

No obstant, aquest ÉS un espai de POSITIVITAT, de força afirmativa, i de poder reparador, així que, amb aquesta reflexió ombrívola, no volem pas desviar-nos del camí il·luminador. Sinó que, de fet, posar de relleu l’efecte que té sobre molts de nosaltres els dies grisos com avui, té com a finalitat adonar-nos-en de lo meravellosos que són els dies de sol, aquells dies de ment clara, idees prodigioses, i força interior...és a dir, que si no coneixem el negre, tampoc sabrem distingir el blanc....

La bilis negra no podrà amb nosaltres......

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram Muri!!!!!!! que ve que escrius!!! qualsevol diria que sembles periodista!!!jejeje

En tot cas, et dóno la raó. Els fets són neutres, el més important és com els visquis i què en fas d´ells!!!!

A Irlanda, positivisme a tope!!!!
Uff, ara segur que m´enganxo al teu blog!! (ja et passaré el de Jerez)jeje

Petonetsss

Lara

Anònim ha dit...

upsssssss, volia dir que BÉ que escrius!! es nota que no sóc del gremi! jeje