It's so quiet

Dies de calor, dies de transcórrer a poc a poc, lentitud, cadència....i aquesta cançó al cap....camino pels carrers i em recorda a un musical, com el que ballava Björk a It's so quiet.....però em ve el cap un altra melodía, un ritme ben diferent....que creix i decreix i t'ofereix patinar per les superfícies lliscant....com el ventilador que dóna voltes i voltes i el sol escolant-se...aquesta és la meva veu.....

Aquest bocí anomenat amor....

L'amor. Oh là là.....Un clàssic, literari, cinematogràfic, musical...el batec que ens mou (em mou) de dins a fora d'aquest blog, aquí allà. L'amor, en totes les seves facetes i versions, en totes les seves intensitats i colors. L'amor que tot ho inunda, que ens mou i ens remou. Podem viure només d'ell o ens tornaríem bojos? Amb l'amor el temps ens passa volant, amb l'amor els dies tenen més colors, i olors i sabors. Amb l'amor tot és més fàcil, amb l'amor et sents més fort, més productiu, més valent. Sí, l'amor mou muntanyes, l'amor travessa continents, l'amor fa que viure sigui una meravella....