No te salves....

No te quedes inmóvil al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca.

No te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer lo párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo.

Pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el jubilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo

Però escolta la música.....i comença a vibrar.....

Le roi est mort...la reina el segueix de ben a prop.....

Res és més que tot això.....si fa un temps, el rei moria i la reina el substituia, ara altres crides separen a la reina de la línia successòria...i és que la reina també s'està morint...s'allunya de les normes....res perdura, res té massa sentit, així que em tristor, melanconia i amb regust amarg, la reina s'allunya, poc a poquet, pas a pas....però és llei de vida, és el què li toca.....continuar creixent i cada vegada més a prop dels rajos del sol....

Trepitjant els branquillons....les seves robes s'enganxen a les branques dels arbustos.....i les seves paraules són un remor cada vegada més llunyà.....
escoltala.... (music)