Esperits lliures, esperits incontenibles!

El telèfon ha sonat varies vegades i el correu electrònic no ha deixat d'engolir missatges que anaven arribant, alguns amb to amenaçador, altres amb un to d'exigència divina. Diuen que equivocar-se és un tram dins l'escala natural de la maduresa a nivell personal o professional. Equivocar-se i reconèixer-ho, és un altre tram de la mateixa. I segurament un dels més difícils és exprimir-ho tot fins a assaborir-ho com una experiència personal. Però no ens enganyem, el món que anem construint cada dia li hem dotat un escàs marge d'error. Almenys quan a errors conscients i assumits amb responsabilitat. I el menú de molts no inclou un assortit de maduresa i empatia.

Avui he viscut com un error laboral, no enviar correctament un arxiu adjunt en un correu electrònic, no de vital importància - no s'ha mort ningú almenys de moment-, ha desbocat un remolí d'acusacions i violència verbal inimaginables. Estic viu, he sobreviscut. I ho he fet, sobrepassant moments de surrealisme humà on se m'ha acusat fins i tot, de ser el causant de l'esfondrament del glaciar del Perito Moreno -ho haig de reconèixer el vaig esquerdar a base d'escopinades amb uns amics després de beure massa cervesa- i sobretot de l'escalfament global: els que avui s'han sulfurat crec que deixaven anar tant CO2 que els americans ja els han convocat oficialment a la propera trobada per carregar-se el Protocol de Kyoto. En fi, ho comento per tots aquells que puguin ser acusats de quelcom queden advertits: el glaciar i l'escalfament de l'atmosfera són meus. Busqueu-vos la vida amb el que queda: conflictes bèl·lics variats, criminalitat, brutícia, etc.

Però és fantàstic! Sóc feliç! Avui he viscut una d'aquelles situacions que com se sol dir forgen el caràcter i enforteixen l'esperit. Però per ser sincer crec que l'ànima ja la tinc de vacances i l'afany de ser millor mai a cotitzat a l'alça en el meu propi mercat de valors. Més aviat la felicitat és l'única empresa que funciona dins del lobby del meu ésser i ara, fins i tot, amb la crisi la tinc baixa de moral. En fi, una ocasió fantàstica per conèixer a l'estil d'etnògraf les reaccions i emocions humanes, i una altra bona ocasió per fer els honors a la famosa inscripció del Temple d'Apol·lo, oracle de Delfos, "Coneix-te a tu mateix".

I malgrat tot, quina lliçó haig d'extreure de tot plegat? Perquè ara que hi penso no sé si vull aprendre una lliçó de gent com aquesta, que es ven per aquests sous, menyspreen els demés i et volen fer creure que has de desconfiar de tothom. Si no recordo malament, els contes no acaben així. I si, tranquils sóc conscient que no visc en un conte de fades, aquests me'ls guardó solament per ocasions i persones especials. Però em sembla que avui em declaro anàrquicament deslligat de cap lliçó de moralitat induïda per energumens. Almenys avui, salto d'oca en oca, torno a tirar i si algú m'ha d'alliçonar que sigui el meu ego.

"He disfrutado mucho con esta obra de teatro, especialmente en el descanso." Groucho Marx