Colors contra l'oblit

Ratlles, cercles, rectangles....bocins de colors i olors que omplen retines, pulmons...que omplen la vida de records que lleument formen part indissoluble de l'ésser, en les profunditats del cor....qui ha gaudit del paradís no pot oblidar que una vegada, per uns segons, va abstreure's de la humanitat, gaudint inconsolablement del foc...

Melodia per una calorosa tarda d'estiu

I try

Jocs, canvis i pors
quan s'aniran d'aquí
quan s'aturaran
crec que el destí ens ha portat fins aquí
i que hauríem d'estar junts
però no ho estem
vaig a cites però estic somiant amb tu
estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego

intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop
dic adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

puc aparentar ser lliure
però no sóc més que una presonera del teu amor
puc semblar estar bé i somriure quan te'n vas
però el meu somriure és només una façana
vaig a cites però estic somiant amb tu
penso que estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

aquí està la meva confessió
podria ser teva
noi, necessito que em toquis
els teus petons amorosos
i amb tota la meva força ho intento
però no puc negar això
vaig a cites però estic somiant amb tu
penso que estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

A les dones estupendes

Elles. Dones estupendes. De vegades invisibles, de vegades perdudes, inconscients de la seva lluentor s'amaguen sota un vel. Però somnien i volen més del què el seu món els hi permet. Somnien i pateixen, ja que no saben trobar la màgia que brilla dins seu i la recerquen desesperadament a l'exterior. I tot són decepcions, i l'angoixa les atrapa.

Estupendes, capaces de causar estupefacció pel què té de meravellós, gran o bell, perden tota la llum i s'apaguen mica en mica entre notes de trobadors i líriques de Dante a Madame Bovary. La tragèdia del Quixot feminitzat.

Una noia de Mart

De vegades t'agrada tornar enrere a saborejar velles histories. Una cançó, una imatge, un record, un somni. Tot apareix amb rapidesa malgrat va marxar i diluirse sense ni adonar-se amb el temps imparable que amb tot arrasa.

Ahir vaig viatjar a Viena mb Ethan Hawke i Julie Delpy. Vaig anar amb interrail, vaig parlar d'existencialisme, de literatura, de música, em vaig posar dins d'una cabina antiga, d'aquelles en que podies escoltar els vinils i que ara són ja una peça de museu, vaig vestir-me amb un vestit de tirants sobre la samarreta de màniga curta i em vaig posar una camisa de quadres. Vaig veure a un imitador de Kurt Cobain, i em vaig sentir lliure i indestructible, talment com em sentia ara fa 10 anys.....

Una noia de Mart,amb qui quedar-se fins tard jugant a les cartes, fumant en les nits d'estiu, sota les estrelles i la lluna, amb la brisa suau a la cara, amb electricitat a l'aire.....em recorda alguna cosa més, una cosa que en la meva memòria s'ha extraviat, de sobte torna....