dimecres, 30 de març del 2011

Amb ganes de somriure als núvols

Quan ets petit vols correr per fer-te gran.....

penses que serà molt millor....

ningú t'havia avisat que tot es tornaria més complicat més dificil....

Ara, ja de gran, somnies amb simplement somriure als núvols com abans i poder oblidar perquè ploraves un cop se t'han eixugat les llàgrimes....


Per sort, la meva petita que porto dins em visita i em porta sugus, cordes, nines i cotons de sucre....


Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

Yo no te pido que me firmes
diez papeles grises para amar
sólo te pido que tú quieras
las palomas que suelo mirar.

De lo pasado no lo voy a negar
el futuro algún día llegará
y del presente
qué le importa a la gente
si es que siempre van a hablar.

Sigue llenando este minuto
de razones para respirar
no me complazcas no te niegues
no hables por hablar.

Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

(M. Benedetti)

dilluns, 28 de març del 2011

No se si t'ho mereixes, segur que no....

No se si t'ho mereixes....ni descerneixo entre somnis, pors, realitat...costa posar els peus a terra, doncs està mullada i s'enfonsa....i no em puc controlar....la bola es fa gran i no em deixa caminar, és un pes, una llosa...
Però està al meu cap, encara que diuen que quan el riu sona, vol dir que hi ha aigua...però mai se sap, només vull deixar la llosa enrere i caminar....

Je t'aime, pero no t'ho mereixes, bé, encara no se si t'ho mereixes....el què està clar és que jo SI que m'ho mereixo....

dijous, 17 de març del 2011

Perduda i no trobada

Perduda i no trobada.....coses que passen, etapes que s’empassen...la vida és així d’estranya i hem d’aconseguir sobreviure en aquestes conjuntures....

De vegades no és res concret, ni tangible ni intel·ligible...de vegades és Selene, la lluna canviant, la poderosa llunàtica que decideix pels altres què sents, què es mou per dins...

De vegades és que la teva incredulitat creix a ritmes galopants sense possibilitat de fre....de baixada i sense fi visible...

Potser és en aquests moments quan cal intentar parar la ment....així que provaré de tancar els ulls i deixar que les meves orelles viatgin ben lluny amb el repic d’aquests dits....


divendres, 11 de març del 2011

Entre copes

Entre copes, entre amics.


Una copeta de vi, una taula de formatges, pa amb tomàquet (salivera salivera)...
I amics. Somriures, rialles, mirades, complicitat, mans obertes, ments despertes, i el món flueix cap al seu punt just....

Mica en mica, l'ampolla es buida i la vermellor puja, la sensació de plaer, de fraternitat, d'amor...
Entre copes, entre amics, tot sembla més fàcil, tot perd la magnitut incontrolable de la nostra tragèdia ....les muntanyes de sorra ja no són més que lleugeres dunes, que petits formiguers, fàcilment franquejables...

On hi hagi converses àgils, divertides, confessions, acudits, passió....que desapareixi la tristor, el tedi, la malaurança, la foscor...

Entre copes, entre amics, tot té millor sabor, tot fa millor olor, els colors brillen...la intensitat t'embriaga...

Començem a viure doncs. Obre el vi que jo tallo el formatge....

dimecres, 9 de març del 2011

Je pense....

Je pense à toi i tot es torna confús...

Je pense à toi i la realitat xoca

D'aquí a allà tot canvia, tot és tan diferent, tot té una altra olor, tot es transforma en un cel on no puc arribar...com en un somni, puc veure, però quan toco es desfà entre les meves mans...

Je pense à toi i tot em fa dubtar

Les paraules no m'arriben, les olors em fan trontollar, i el sol crema diferent...puc creure o no, puc deixar-me endur en un mar de dubtes, puc sentir com l'aire es torna dens....puc somriure però no riure, perquè el so està atrapat en aigües pantanoses...

Je pense à toi i ja no sé què pensar...



divendres, 4 de març del 2011

Les projeccions funcionen....


Si senyor...o funcionen o és que realment existeix bona sort!!! que estrany....
Però és així, si senyor si si siiiii
I ara, un cop la projecció ja és ral, només queda gaudir-ne, deixar-se endur....és temps de vibrar, és temps de sentir, és temps de ballar...un tango, dels de sempre, amb alberginies i canyella....

Dolça música de la satisfacció, dolç alateig de les papallones....