dimecres, 29 de juliol del 2009

De viatge espiritual....




Tanca els ulls, somnia, vola, i viatja pel temps i l'espai....sense parar....

dimarts, 28 de juliol del 2009

Partir, c'est mourir un peu....

Je n’ai rien compris....je ne sais que le couleur de la lune...et je crois que ne l’aime pas....et c'est: je veux savoir, au fin, pourquoi est toujours le même?


Alguna cosa fem malament quan xoquem amb la mateixa pedra dues, tres, i quatre vegades…quan la mala sort ens persegueix en un bucle cíclic, com un conte fantàstic que mai té un final, com l’anell euclidià de Borges que sempre ens porta al mateix punt de sortida.... la qüestió és saber què és, descobrir la pedreta entre les llenties, l’ovella negre del ramat, la molesta mosca de la fruita....trobar què ens fa entrebancar, i canviar-ho, i sobrepassar-ho, i continuar caminant….sempre endavant, sempre en positiu, sempre superant-nos a nosaltres mateixos, lluitant per ser feliços, per no perdre de vista la petita vibració que ens condueix cap a experiències celestials, cap a prats banyats per rosada i rajos de sol....

La vida de l'home és interesant, principalment, si ha fracassat. Això indica que va tractar de superar-se...
Clemenceau

dimecres, 22 de juliol del 2009

L'instint...

La vida es como la música, debe componerse con el oído, el sentimiento y el instinto, no mediante reglas...

Samuel Butler

L’instint ens parla i ens protegeix. Vetlla per la supervivència, mental, emocional, física....Tot instint percep allò que a cop d’ull sembla invisible, que potser podríem olorar però que ni tant sols palpem....i ens adverteix del dolor.... i ens protegeix...

I de vegades, estem dividits, massa disseccionats, entre el nostre cor, el nostre cap i el nostre instint...i es contradiuen, i et maregen , i xoquen, i et desmembren en tot un seguit d’impossibilitats i incompatibilitats. I aquí és quan t’arrisques a prendre una decisió. Potser no és la correcta. O potser si. Però en qualsevol cas, és aquella que havia de ser, és la única que et manava el teu instint....Perquè, per molt d’amor que sentis en l’interior, per molta passió, vibració, i ànima que et remogui, per molts sentiments trobats i retrobats, de vegades cal seguir un camí, i aquest no sempre és el fàcil....

Sento l’interior remogut. I continuo volent que les coses siguin fàcils, simples, i que llisquin carena avall....Hi ha coses que no canviaran en mi, que m’acompanyaran, que em caracteritzaran, que em formaran com a individu...però hi ha coses que per sort s’han transformat i han evolucionat....i tot plegat forma la vida que m’espera....és com la piloteta de Match Point, segons on caigui, la teva vida serà d’una manera o d’una altra... perquè s empre acabem triant i descartant....i en aquest procés espero emportar-me lo millor de mi a la vida viscuda, els records més dolços, els somriures més tendres, i les mirades més profundes......i desitjo que allò que havia de ser, si realment havia de ser, superi quilòmetres i quilòmetres, i estimbats, i foc, i aigua...i terra....

Perquè, hi ha coses que han de canviar, de morir per tornar a renéixer, però d’altres que no vull que canviïn, que no vull que es trenquin, que no vull que m’abandonin, i que vull guardar en un raconet.....perquè quan hagin de ser, vinguin a mi i siguin amb tota la seva esplendor, amb tota la seva ànima....plenes de llum....

Summertime by Janis Joplin

dilluns, 20 de juliol del 2009

A l'ombra d'una acàcia, cercant senzilleses...

Escolta...(music)

De vegades et col·lapses i no saps per què......

Vull dir que et sorprens, i sempre et sorprèn, que les coses no puguin ser tant fàcils i naturals que no puguin anar rodades, seguint el seu propi curs, sense esforços, ni complicacions, ni recargolades teories.... i sobretot, resulta exasperant que tot acabi per respondre a jocs ple de giravoltes estranyes, contencions, accions, reestructuracions....i el pitjor de tot, que tot plegat et sembla absolutament absurd, patèticament surreal, recargoladament insubstancial.

Et diuen “estratègies”, “girs amb efectes”, instruccions de manuals, giragonses plenes d’intencionalitat....i és que costa taaaant seguir aquests camins de la vox populi, de manuals de carrer (la vida t'ensenya, però cansa estar emmarcat per la quadricula), aquella guia que tothom segueix sense saber exactament per què i només basada en la jurisprudència de la vida (que, insisteixo, no la subestimo, ni molt menys, però la detesto)..... però, jho!(queixa intensa) amb l’agradable i reconfortant que són les coses més senzilles, fàcils, tranquil·les, i plàcides, dirigides per la inèrcia dels elements, per cicles ....

I és que de vegades arribes a la conclusió que estàs massa cansat d’esforçar-te, de contenir-te, d'agafar dreceres absurdes, de seguir els passos segons les normes invisibles de la vida, d’aquells que marquen els convencionalismes més salvatges, de qui ha decidit que les relacions humanes són així, que el color blau és aquest i no un altre; que per postre s’ha de menjar la fruita i que no pots barrejar dolç i salat...i si a mi m’agrada el pa amb tomàquet amb xocolata? Noooo, això no et pot agradar, vull dir, està fora del convencionalisme, de les aprehensions socials.....

I aquí estic jo, esgotada per l’obscurantisme d’algunes normes, dels camins invisibles que tothom marca com a únics, com a útils....i és que això posa pales a les rodes del cotxe que més desitjo en aquest moment, allò que anhelo amb la força de qui està fart d’esforços inútils i només vol facilitats...perquè el teu gran anhel no és l'objecte en si, sinó la llibertat absoluta de dir, fer, i actuar com et surt de......del teu interior...sense fórmules màgiques ni secrets ocults, ni esforços buits de lògiques, i amb l'absoluta sinceritat i honestedat de cuidar d'un mateix...Ja sé que sembla que m'hagi pres un bolet màgic, però reivindico que la lluita per les senzilleses, facilitats i lògiques respostes a simples preguntes és perquè només vols arribar a ser tu, únic, autèntic, i lliure, sense haver de fer grans tasques per aconseguir els objectius més que fàcils, ni jugar als jocs més inútils....l'energia s'ha de gastar amb altres coses....

I tot plegat no deixa de ser una espècie d’esquizofrènia...perquè alhora vols coses especials, diferents, novetats constants, vibracions intenses que et facin sentir ben viu, tocar el cel.... però a la vegada, en el mateix espai-temps, vols que la magia arribi a través d’accions i actes donats i rebuts, que estiguin plens de simplicitat, candor i facilitats, sense dobles fons ni rebuscades tècniques, ni amagades respostes.....

Suposo que en aquest món d’esforços i lluites necessito unes vacances per a tornar a agafar forces....la sabana se m’està fent massa espessa, i a mi la calor em destrossa l’habilitat pel combat, essent més pràctic tombar-me a l’ombra d’una acàcia a l’espera que la màgia vingui a banyar-me....

I ara ja és l'endemà....i els elements continuen confluint de manera estranya, rara, embarbussada......malgrat tot semblava que seguia el seu curs, i l'assossec d'una serena lucidesa irradiava de mi, el pes de la perplexa visió del meu complex món no resulta fàcil de digerir.....senzillesa, simplicitat, desimboltura, nitidesa, i claredat....això reclamo per a la meva existència salvàtica....i respirar immersa en un somnolent assossec.....mmmmmm....és com somniar que flotes entre cotós fluixos, banyada per rajos que oloren a brisa marina....tan senzill com això.......


Tots som uns aficionats! la vida és tant curta que no dóna per més....
Charles Chaplin

dilluns, 13 de juliol del 2009

Nina, nineta....



A qui ens va fer vibrar tant ahir...la màgia se'ns va endur, enfilant-se per les parets, per la pedra, i il·luminats per una clara nit de lluna ansiosa de banyar-nos......

dilluns, 6 de juliol del 2009

Beneïdes nits d'estiu....


"La nit és la meitat de la vida.... I la millor meitat" J.W. Goethe


Perseguim màgia i felicitat...constantment, insaciablement...

Perseguim viure moments màgics, ser feliços dia a dia, intensa i imparablement....

I de vegades, mentre estem en aquesta eterna persecució, un dia (el dia, aquell dia, i en el precís instant, quan menys t’hauries imaginat, improvisadament) gaudeixes infinitament del moment, de les sensacions, de tot.....vibres en una pulsió oscil·lant i suau, et delites recobert de la màgia natural, innata, inesperada, que ha vingut a buscar-te, que t’envolta i que et recorre per les venes. La màgia t’envaeix, espurnejada per moments feliços, fent-he conscient de la sort i la fortuna de saborejar la nit, de compartir la calidesa d’altres ànimes, de respirar les olors d’estiu, de balancejar-te en la dolça música ....

Sembla mentida com arribem a caure a baix, a enfonsar-nos, i a replegar-nos... i submergits en aquest procés negatiu i autodestructiu oblidem com de meravellosa és la màgia i el poder de les nits d’estiu, com d’excitants, fantàstics, intensos, i feliços poden ser els moments inesperats, les estones en què, com si d’una festa pagana, repleta d’herbetes màgiques, es tractés, convergim amb els altres, en una mateixa ona d’alegria i emoció, i els nostres ànims, la joie de vivre, ens duen ben amunt, extasiats del plaer de sentir-nos vius, rics, plens, complets...

Per això, només puc somriure-us, acaronar-vos amb les meves paraules, i donar-vos les gràcies per la força, per l’alegria d’haver omplert la meva vida a base d’intenses i inoblidables nits d’estiu......i amb l'esperança de que n'hi hagin moltes més.....