A veces, un puro es un puroSigmund Freud
Incomprensible, no? Mmm..més que incomprensible, quina idiotesa!
Coses senzilles, sense secret, ni truc, ni motius, ni necessitat d’habilitats ocultes per batallar-hi....tot tant espontani i planer...i malgrat tot, acaben de manera absurda esdevenint en rareses, prenent sentits estranys i il·lògics....resultats estrambòtics només pel fet que massa sovint (com es compliquen les persones, no?) s’arriben a tergiversar, a desdoblar-se en sentits, i finalment, es veu com es deforma la realitat en una espècie de voràgine surrealista...
És veritat que els éssers humans, com a éssers pensants, amb llenguatge, amb sentits figurats, ironia, i altres figures metalingüístiques, tenen dificultats vers a la simplicitat....però, no obstant, considero que és un sacrilegi que les coses senzilles i fàcils, que s’han de desenvolupar de manera natural, inclús de manera ingenua, acabin enrarint-se i distorsionant-se en elements complicats...buuuuffff....perquè, de fet, i realment, malgrat estar immers en la complexitat i paradoxes de la vida, hi ha elements que són d’una facilitat aclaparadors...doncs així han de ser, lluny de l’absurditat i el sense sentit de quan es desvien del camí innat, predeterminat pel sentit general, global...
Vull senzillesa, lògica, i facilitats...de manera que tot arriba a perdre el sentit, l’interès, i el valor quan malgrat la simplicitat i claredat dels fets s’acaben tenyint amb un incòmode tel de dificultats.... Anda ya!
Quan les coses són fàcils no hi ha lloc per les confusions, embolics i ambivalències....
És veritat que els éssers humans, com a éssers pensants, amb llenguatge, amb sentits figurats, ironia, i altres figures metalingüístiques, tenen dificultats vers a la simplicitat....però, no obstant, considero que és un sacrilegi que les coses senzilles i fàcils, que s’han de desenvolupar de manera natural, inclús de manera ingenua, acabin enrarint-se i distorsionant-se en elements complicats...buuuuffff....perquè, de fet, i realment, malgrat estar immers en la complexitat i paradoxes de la vida, hi ha elements que són d’una facilitat aclaparadors...doncs així han de ser, lluny de l’absurditat i el sense sentit de quan es desvien del camí innat, predeterminat pel sentit general, global...
Vull senzillesa, lògica, i facilitats...de manera que tot arriba a perdre el sentit, l’interès, i el valor quan malgrat la simplicitat i claredat dels fets s’acaben tenyint amb un incòmode tel de dificultats.... Anda ya!
Quan les coses són fàcils no hi ha lloc per les confusions, embolics i ambivalències....
Elemental, querido Watson, elemental.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada