Nunca convencerás a un ratón de que un gato negro trae buena suerte.Graham Greene
L’altre dia em van explicar un acudit que em va fer molta gracia: dos depressius que estan a les últimes i un li diu a l’altre: “no nos quitaran lo bailao, verdad?!”. I això, més enllà de trobar-ho divertit em va fer pensar en la sort. O millor dit, en la mala sort, en la MEVA mala sort.
Aquests dies m’he trobat representant els següents adjectius: gafe, mala sombra, desafortunada....en definitiva, m’he trobat envoltada per circumstàncies que et planteges si a nivell metafísic vol dir alguna cosa. Els astres em volen putejar? Quina alienació rara, casuntot, han fet? El meu destí em diu que m’equivoco de camí? Que corro massa? Que necessito altres coses?....la veritat és que no m’havia passat mai estar immersa en una espècie de llei de Murphy, que m’atrapa, que em controla, que no em deixa veure de les novetats i em frena en tot moment....i em deriva a situacions surrealistes en les quals sempre perdo. Aix.
Quan era petita ma mare em deia que “les coses passen quan han de passar, el què no ha passat és que no havia de ésser, i si ha de ser, serà”. I suposo que en part és una idea lògica,, i en part és una bona manera de pensar que no sempre tens control sobre el que passa a la teva vida. És a dir, de vegades, com a mi m’ha passat aquests dies, les coses no les pots controlar, i a sobre tens la mala sort que se’t giren del revés, t’ennueguen, i veus com, a part de no ser del tot afortunada, a sobre, les coses et vénen de cul. Serà genètic? Es neix amb predisposició? Té a veure amb la teoria aquella de Match Point de la pilota que toca la xarxa? Era qüestió de gafisme? Snif, snif....vull sort, sort, i més sort!
Però bé, malgrat tots aquests impediments, i totes les pedres del camí que (merda, m’he entrebancat altre cop!) dificulten el meu pas, començo a olorar el canvi ...ben de lluny, però, i a l’horitzó ja veig com les noves circumstàncies, perspectives i demés roses de la vida se m’acosten....i espero que quan arribin a mi ja hagi abandonat (porfi, porfi!) el gafisme de les últimes setmanes, la mala sort que ha aconseguit confondre’m tant, fins i tot per arribar a plantejar-me que el destí em parla i que en cada nou pas que faig, haig de mirar atentament el terra per no caure.....
En fi, vaig a buscar a les pàgines grogues una bruixa per a què aconsegueixi treure’m tota la mala sort....o hauria de buscar un chaman? O una caribenya experta en voodoo.....no sé, alguna cosa que permeti que la meva vida aprofiti les ocasions aprofitables......i que no em quedi al llindar de tot plegat....perquè després, quan me n’adono que hauria arribat a viure si les circumstancies haguessin estat de la meva banda, acabo fent forats a la paret amb cops de cap......és mala vida, que deia Mano Negra.....
Aquests dies m’he trobat representant els següents adjectius: gafe, mala sombra, desafortunada....en definitiva, m’he trobat envoltada per circumstàncies que et planteges si a nivell metafísic vol dir alguna cosa. Els astres em volen putejar? Quina alienació rara, casuntot, han fet? El meu destí em diu que m’equivoco de camí? Que corro massa? Que necessito altres coses?....la veritat és que no m’havia passat mai estar immersa en una espècie de llei de Murphy, que m’atrapa, que em controla, que no em deixa veure de les novetats i em frena en tot moment....i em deriva a situacions surrealistes en les quals sempre perdo. Aix.
Quan era petita ma mare em deia que “les coses passen quan han de passar, el què no ha passat és que no havia de ésser, i si ha de ser, serà”. I suposo que en part és una idea lògica,, i en part és una bona manera de pensar que no sempre tens control sobre el que passa a la teva vida. És a dir, de vegades, com a mi m’ha passat aquests dies, les coses no les pots controlar, i a sobre tens la mala sort que se’t giren del revés, t’ennueguen, i veus com, a part de no ser del tot afortunada, a sobre, les coses et vénen de cul. Serà genètic? Es neix amb predisposició? Té a veure amb la teoria aquella de Match Point de la pilota que toca la xarxa? Era qüestió de gafisme? Snif, snif....vull sort, sort, i més sort!
Però bé, malgrat tots aquests impediments, i totes les pedres del camí que (merda, m’he entrebancat altre cop!) dificulten el meu pas, començo a olorar el canvi ...ben de lluny, però, i a l’horitzó ja veig com les noves circumstàncies, perspectives i demés roses de la vida se m’acosten....i espero que quan arribin a mi ja hagi abandonat (porfi, porfi!) el gafisme de les últimes setmanes, la mala sort que ha aconseguit confondre’m tant, fins i tot per arribar a plantejar-me que el destí em parla i que en cada nou pas que faig, haig de mirar atentament el terra per no caure.....
En fi, vaig a buscar a les pàgines grogues una bruixa per a què aconsegueixi treure’m tota la mala sort....o hauria de buscar un chaman? O una caribenya experta en voodoo.....no sé, alguna cosa que permeti que la meva vida aprofiti les ocasions aprofitables......i que no em quedi al llindar de tot plegat....perquè després, quan me n’adono que hauria arribat a viure si les circumstancies haguessin estat de la meva banda, acabo fent forats a la paret amb cops de cap......és mala vida, que deia Mano Negra.....
1 comentari:
Quin post més vital! Gràcies!!
És mala sort que algú t'hagi entès (i no parlo de mi)? Jo no he aconseguit que ningú m'hagi entès encara! ;)
Publica un comentari a l'entrada