A punt per alçar el vol....

Tinc ganes d’escapar-me....de canviar d’aires (maleïda, puta, pluja!) i deixar-me evadir en una catarsis exorcitzant, explotant en una cadena de crits alliberadors...i volar....sobretot volar....

Aiiiiii...(sospir) en definitiva, tinc ganes de vacances, de sentir el sol a la pell, la dolça olor que produeix la sempre perfecta mescla de crema solar, sorra, i aigua salada....tinc ganes de deixar-me endur per la visió marítima, per la brisa, per les irrefrenables ganes de somriure, constantment embadalida per tot, meravellada per res...

I és que sentir tot això, ho canvia tot...culmina el meu anhel de canvis i purificacions....aconsegueix que la hiperactiva tendència a l’alegria i el bon rotllo innats, ara aconsegueixi un impuls natural que provingui més enllà del que ofereix el meu interior vitalista (ara desitjo, no, exigeixo que allò extern m’alimenti i m’ompli)....i per això somnio amb nits càlides i oloroses, amb dies de sol, mar, i cervesa....relax, plenitud, somriures, i riures, músiques que es colen per sota la meva pell, ganes d’omplir el pit de sensacions fragmentades transportades per onades d’aire fresc....mmmmmmm....

Com diu l’amic més savi que tinc sobre la terra, ara és el moment de volar a nous destins, renaixent de les meves pròpies cendres, com a devota au Fènix. I és que la vida son cicles i canvis i cal abraçar-los, amb delicadesa però obstinadament, caçar-los i no deixar escapar-los, i aprendre a saborejar els pastissos d’aranyons (;)) però també els de xocolata, vainilla, menta.... i és que tots ells, tots els sabors, ens fan créixer, vibrar....i per sobre de tot, ens fan volar....

I crec que ja noto com s’estan obrint les ales...ja queda poc....ja arriba el moment, el de la magnífica excitació pel viatge que cal començar....i fins la tornada.....

¿Por qué contentarnos con vivir a rastras cuando sentimos el anhelo de volar?
Helen Adams