La vida és un Tango

Hi ha tantes coses que no entenc, que si m’hi poso a pensar fa basarda tenir el buit davant dels nassos. Ni ho entenc, ni ho controlo, ni ho arribo a desxifrar...i és que de vegades, més sovint del què desitjaríem, les accions, reaccions i accidents diversos són elements codificats, amagats, soterrats sota una petita capa d’interrogants, de desconcert, de respostes ocultes....uuuhhhh

No entenc moltes coses, està clar, doncs la ignorància forma part de l’existència humana, així com el desconcert per allò desconegut. Però de vegades te n’adones que et perds, perquè no entens el desenvolupament d’esdeveniments aparentment senzills (aiiiix, com trobo a faltar la senzillesa, naturalitat, i seguiment natural de l’entorn!) però, per sobre de tot, em volia referir al mutisme. Maleïda absència, maleïda absurditat del silenci, de la no resposta, del buit de continuïtat...i és que malgrat una resposta, qualsevol resposta, una paraula de persistència tant sols és un petit i senzill esforç; un gest que ens permet seguir endavant, calmar la set, tancar finestres, avançar sobre la sorra movedissa.....

....la major bufetada a l’ànima no és l’insult, ni la violència, sinó el silenci, el mutisme, i la indiferència vers al teu igual....quan no hi ha resposta, ni continuïtat, ni explicació ni res de res...quan el buit està allí, i el precipici s’obre davant dels peus, la ferida tarda més en guarir-se, la frustració s’esvaeix més difícilment, i la ridiculesa creix proporcionalment....



Ja ho deia la meva iaia....LA VIDA ÉS UN TANGO ...no ho dubtis....és passió i dolor, alegria, pena, excitació i calma...té de tot, en diverses dosis, amb múltiples intensitats...i has de ballar-lo i gaudir-lo a flor de pell....però sempre sabent que has de despendre’t de qui és incapaç de donar-te la mà, de somriure’t, de donar-te respostes a les teves preguntes, de sentir al teu costat....mentre que, per altra banda, enreda el teu peu i no deixis escapar a qui et mira als ulls sense por....