A veces podemos pasarnos años sin vivir en absoluto, y de pronto toda nuestra vida se concentra en un solo instante...Oscar Wilde
Als núvols...i flotant...
Tacte suau als meus turmells, carícies a les espatlles, acaronades al ventre...i sensació de pau, tranquil·litat, seguretat, però també d’una deliciosa excitació, com si estigués a punt per estrenar alguna cosa, per provar alguna cosa per primera vegada a la vida.....
I és que, més que mai, visc immersa en un tast del plaer, en la deliciosa torbació que produeixen aquelles noves sensacions, experiències, emocions, el goig.....és sentir-se ben amunt i no voler baixar, perquè les profunditats fosques ja les coneixes, i en el cel has trobat que és on més llueixes, on més encisos acaricies, i per sobre de tot, on més pots vibrar i explorar la teva ultra sensibilitat, on pots ballar un mambo sentint cadascuna de les fibres del teu cos, i on la ment vaga entre prats verds, flors oloroses, i onades fresques de clarividència.
Sembla mentida com petites coses, petits cops de cap, petits estímuls, i d’altres affaires d’aquest món, poden enlairar-te amuuunt, ben amuuuunt, i provocar en tu una agitació plaent, un ball d’emoció originària. De vegades, sóc com un petit ocell que va donant saltironets al marge del camí, panxacontent, al límit del clímax que suposa la satisfacció total...
No trobo paraules exactes per descriure aquesta sensació estranya que m’envaeix. És excitació, plaer, alegria, entusiasme per tot allò que encara ha de venir i que promet portar-me volant fins al meu destí.....és vida, vida recuperada, vida reviscuda, vida renovada....
Aiiiii, no és culpa meva, és que l’emoció em persegueix...
Tacte suau als meus turmells, carícies a les espatlles, acaronades al ventre...i sensació de pau, tranquil·litat, seguretat, però també d’una deliciosa excitació, com si estigués a punt per estrenar alguna cosa, per provar alguna cosa per primera vegada a la vida.....
I és que, més que mai, visc immersa en un tast del plaer, en la deliciosa torbació que produeixen aquelles noves sensacions, experiències, emocions, el goig.....és sentir-se ben amunt i no voler baixar, perquè les profunditats fosques ja les coneixes, i en el cel has trobat que és on més llueixes, on més encisos acaricies, i per sobre de tot, on més pots vibrar i explorar la teva ultra sensibilitat, on pots ballar un mambo sentint cadascuna de les fibres del teu cos, i on la ment vaga entre prats verds, flors oloroses, i onades fresques de clarividència.
Sembla mentida com petites coses, petits cops de cap, petits estímuls, i d’altres affaires d’aquest món, poden enlairar-te amuuunt, ben amuuuunt, i provocar en tu una agitació plaent, un ball d’emoció originària. De vegades, sóc com un petit ocell que va donant saltironets al marge del camí, panxacontent, al límit del clímax que suposa la satisfacció total...
No trobo paraules exactes per descriure aquesta sensació estranya que m’envaeix. És excitació, plaer, alegria, entusiasme per tot allò que encara ha de venir i que promet portar-me volant fins al meu destí.....és vida, vida recuperada, vida reviscuda, vida renovada....
Aiiiii, no és culpa meva, és que l’emoció em persegueix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada