Arriba el solstici....el sento bullir dins meu, remour'es en l'aire....ja s'acosta...i amb ell, el canvi, la transformació, la mort i la resurrecció, la purificació de l’ànima, el deixar de ser per ser un altre, entrar en un nou riu.... l’abandonar les capes pesants, brutes, i gastades, per renéixer lleugera, pura i fresca....per poder despullar-me d’allò que ja no em val i créixer ben acompanyada d’aquelles coses eternes que em fan somriure.....
M’agrada imaginar-me belles i remotes concepcions en què les persones veien el canvi de les estacions, i en aquest cas l’estiu, com un procés intern de purificació, de neteja de l’ànima....i saltaven per sobre el foc, per netejar-se, per deixar enrere les coses que no els deixaven continuar avançant, i perquè amb aquest pas podien renéixer com a éssers preparats per la vida que els esperava de nou, per les novetats, i els canvis, i la intensitat de l'experiència que encara havia d'embolcallar-los....i és que si els animals perden el pelatge i es nodreixen del sol després d’una hibernació dura i solitària, nosaltres, les ànimes parlants i sentints necessitem gaudir de l’estiu, perque només després d'això, després de sentir bullir la sang, de notar com els pèls s'eriçen, a flor de pell, podem doncs revelar-nos com a éssers nous......
Sempre he tingut una gran obsessió pels canvis, per les novetats, per no deixar de vibrar ni abandonar-me en l’apatia o la sensació de pèrdua de temps, d'immobolisme...perquè la noria no deixi de girar, ni els meus peuets no deixin d’avançar.....per aquest motiu, quan s’acosta l’estiu, l’època del canvi, de sorgir de les cendres, doncs quan aquest moment està aquí, és el moment en què més excitada i nerviosa estic...vull que arribi ja, vull submergir-me de ple i nedar-hi, i gaudir i no deixar de gaudir, i que en aquesta espècie d’èxtasi el plaer em faci tocar el cel i volar....
Arriba el solstici, però està tardant un xic (catxis!) i vull deixar de sentir que el canvi ha d’arribar....perque vull estar en el canvi, dins d’ell, en aquest remolí d’experiències noves, excitants, àcides, dolces, tendres, il·luminada per mil sols enlluernadors, per colors intensos, olorant per tot i a tot.....
Vaaaaaaaa, que arribi jaaaaa, que vull saltar el foc i tornar a ser en un nou any més!!!!!!
M’agrada imaginar-me belles i remotes concepcions en què les persones veien el canvi de les estacions, i en aquest cas l’estiu, com un procés intern de purificació, de neteja de l’ànima....i saltaven per sobre el foc, per netejar-se, per deixar enrere les coses que no els deixaven continuar avançant, i perquè amb aquest pas podien renéixer com a éssers preparats per la vida que els esperava de nou, per les novetats, i els canvis, i la intensitat de l'experiència que encara havia d'embolcallar-los....i és que si els animals perden el pelatge i es nodreixen del sol després d’una hibernació dura i solitària, nosaltres, les ànimes parlants i sentints necessitem gaudir de l’estiu, perque només després d'això, després de sentir bullir la sang, de notar com els pèls s'eriçen, a flor de pell, podem doncs revelar-nos com a éssers nous......
Sempre he tingut una gran obsessió pels canvis, per les novetats, per no deixar de vibrar ni abandonar-me en l’apatia o la sensació de pèrdua de temps, d'immobolisme...perquè la noria no deixi de girar, ni els meus peuets no deixin d’avançar.....per aquest motiu, quan s’acosta l’estiu, l’època del canvi, de sorgir de les cendres, doncs quan aquest moment està aquí, és el moment en què més excitada i nerviosa estic...vull que arribi ja, vull submergir-me de ple i nedar-hi, i gaudir i no deixar de gaudir, i que en aquesta espècie d’èxtasi el plaer em faci tocar el cel i volar....
Arriba el solstici, però està tardant un xic (catxis!) i vull deixar de sentir que el canvi ha d’arribar....perque vull estar en el canvi, dins d’ell, en aquest remolí d’experiències noves, excitants, àcides, dolces, tendres, il·luminada per mil sols enlluernadors, per colors intensos, olorant per tot i a tot.....
Vaaaaaaaa, que arribi jaaaaa, que vull saltar el foc i tornar a ser en un nou any més!!!!!!
En esta vida hay que morir varias veces para después renacer... las crisis, aunque atemorizan, nos sirven para cancelar una época e inaugurar otra
Eugeni Trias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada