Mon ami Sartre
Sembla mentida el valor que adquireix un parèntesi. Un parèntesi deixa respirar (i no, no pensava publicitar cert producte de xocolata!), però també serveix per meditar, pair, ponderar, néixer (si, néixer i renéixer!), i especialment per canviar de perspectiva i mirar-ho tot des d’un angle, color, i posició diferent...m’encanta!!!
Quina plaer gaudir del parèntesi, de la pausa, de la remodelació completa de les teves cèlules...i és que aleshores, retornes de nou,. Potser tornes a la mateixa realitat, però tu has deixat de ser allò que eres en marxar. Les noves experiències, sensacions, sentiments desperts en aquell món nou, i tot allò viscut allà, et fa tornar d’una altra manera. I sobretot, si em decideixo a creure’m a Maeterlinck (i haig de dir que em costa una mica) , lo millor dels viatges és l’abans i el després. I ara estic en el després. És veritat que com a qualsevol viatge, a part del plaer en si de conèixer i deixar-te envair per milers estímuls i sensacions, sentint el plaer del moviment, l’emoció i la vibració del viatge, també hi havia soterrada i oculta una fugida a enlloc, una envestida a allò que no m’atrevia a deixar enrere.....i en tot això, ara, ara em sento alleugerida, plena, oberta ...i si, feliç, positiva, conscient de la força que m’ha donat la pausa, el viatge, l’aprenentatge, i sobretot, conscient de la calidesa de la gent que m’he trobat pel camí, la ja coneguda i la nova......
Morand deia que el “viatge es una nova vida, amb un naixement, creixement i una mort, que se’ns ofereix un en l’interior de l’altre. I cal aprofitar-ho”. La tornada m’ha fet renéixer, renovada, remodelada, i amb la sensació que començo a rodar altra cop cap alguna banda, gaudint de les coses que m’envolten, una altra vegada....suposo que tot és trobar el camí, amb l’ànim ben alt, amb els ulls, orelles, i nervis a flor de pell, per notar la més mínima sensació, per gaudir del més minso moviment...
Es pot dir, que envoltada de llum, de rajos de sol radiants, de cels blaus, d’aire fresc, de càlides olors, ànimes amables, dolces, i carícies de coses noves a descobrir...i m’encanta recrear-me en aquesta despreocupada sensació, en aquesta impressió de purificació, netedat, i il·lusió vital....
Vull continuar aquest camí que ara he trobat, i no deixar-lo....vull continuar caminant per aquests senders, dolços senders, i gaudint a cada moment de tot...i més!
Quina plaer gaudir del parèntesi, de la pausa, de la remodelació completa de les teves cèlules...i és que aleshores, retornes de nou,. Potser tornes a la mateixa realitat, però tu has deixat de ser allò que eres en marxar. Les noves experiències, sensacions, sentiments desperts en aquell món nou, i tot allò viscut allà, et fa tornar d’una altra manera. I sobretot, si em decideixo a creure’m a Maeterlinck (i haig de dir que em costa una mica) , lo millor dels viatges és l’abans i el després. I ara estic en el després. És veritat que com a qualsevol viatge, a part del plaer en si de conèixer i deixar-te envair per milers estímuls i sensacions, sentint el plaer del moviment, l’emoció i la vibració del viatge, també hi havia soterrada i oculta una fugida a enlloc, una envestida a allò que no m’atrevia a deixar enrere.....i en tot això, ara, ara em sento alleugerida, plena, oberta ...i si, feliç, positiva, conscient de la força que m’ha donat la pausa, el viatge, l’aprenentatge, i sobretot, conscient de la calidesa de la gent que m’he trobat pel camí, la ja coneguda i la nova......
Morand deia que el “viatge es una nova vida, amb un naixement, creixement i una mort, que se’ns ofereix un en l’interior de l’altre. I cal aprofitar-ho”. La tornada m’ha fet renéixer, renovada, remodelada, i amb la sensació que començo a rodar altra cop cap alguna banda, gaudint de les coses que m’envolten, una altra vegada....suposo que tot és trobar el camí, amb l’ànim ben alt, amb els ulls, orelles, i nervis a flor de pell, per notar la més mínima sensació, per gaudir del més minso moviment...
Es pot dir, que envoltada de llum, de rajos de sol radiants, de cels blaus, d’aire fresc, de càlides olors, ànimes amables, dolces, i carícies de coses noves a descobrir...i m’encanta recrear-me en aquesta despreocupada sensació, en aquesta impressió de purificació, netedat, i il·lusió vital....
Vull continuar aquest camí que ara he trobat, i no deixar-lo....vull continuar caminant per aquests senders, dolços senders, i gaudint a cada moment de tot...i més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada