Oda bipolar, i de dubtosa expectativa

Perdó...diguem que l'entrada a l'any a través d'aquestes línies no ha sigut l'explosió de joia, novetats i extasi que em pensava originàriament que seria el 2009 i que tant alegrement vaig plasmar fa algunes setmanes. Suposo que és el que passa quan tens massa expectatives: la hòstia que et fots.

En certa manera, això de tenir expectatives i acabar, irremediablement, frustrat, té la mateixa solució que la que va trobar el príncep Siddharta (Buda): l'existència és plena d'emocions, desitjos, passions, i per tant, això vol dir també plena de penes, frustracions, i patiment. Per aquest motiu, quan pots aniquilar aquestes emocions, quan arribes al nirvana després de buidar-te de tot sentiment, arriba el total i absolut plaer que aporta aquesta serena neutralitat, la tranquil·litat més pura....Així és doncs. Això és que el que passa amb les expectatives: no són dolentes de per si, o si més no, no sempre, però està clar que van sempre en direcció al patiment, la fustració, i el dolor. Està clar: si no esperes res, si no tens cap expectativa, aquests sentiments mai existiran...

Així doncs, amics meus, feu el que volgueu, cregueu o no, imagineu o no, somnieu o no..però per a mi, aquest 2009 haurà d'estar buit d'expectatives per aconseguir que la màgia m'envolti, que l'amor em trobi, i que la vida em faci vibrar.....

I no són paraules d'esperança, és supervivència, i de la bona.... ;)

La raó no m’ha ensenyat res. Tot allò que sé m’ha estat donat pel cor
Leon Tolstoi

L’home que escolta la raó està perdut. La raó esclavitza a tota aquells que no són prou forts com per a dominar-la
George Bernard Shaw

Visca poder-se deixar anar en un estat on la cordura viu fora!!!!!