En rehabilitació

Déjame sólo un poco de mí mismo para que pueda llamarte mi todo
R.Tagore
Recuperant-me de l’oblit, del despiste, de la inèrcia a la peresa, de la sensació que perquè esfroçar-se si ningú t’escolta....les paraules a l’aire no tenen sentit d’existència, no tenen raó de ésser....

Recuperant-me de les papallones estomacals que em fan volar i volar en una espècie de somni que cal aprofitar fins que la indomable realitat me l’esclafi....i mentrestant, esperant que el destí s’equivoqui i sigui benèvol...quin doll de vibracions, d'experiències, d'excitació....serà la primavera? flors i flors que em recorden com de meravelloses són les olors, els colors, i les sensacions....i quina llàstima no viure-les intensament durant tota l'eternitat...

És temps de recuperació, de rehabilitació, de tornar a reprendre el ritme després d’aquest saborós immobilisme, d’aquesta llarga letargia....cal tocar una mica de peus a terra encara que de tors en amunt estiguis impregnat d’una dolça melancolia, d’un record extasiant, d'un somni lluent, d’una meravella única que saps que tornaràs a viure, reviure, ben aviat....només és temps al temps i el que vols per tu, t'arribarà....ara ja brilla el sol, és temps de gaudir d'ell mentres esperes que arribi la gran catarsi.....mmmmmmmmmm