Si la barqueta es tomba, tomba, tomba, tomba......deia una cançó infantil que et cantaven mentre sobre un llençol et balancejaven a una banda i altra. Si tancaves els ulls i et deixaves endur per aquest onejar, perdies el sentit de la realitat, i mig marejada, mig extasiada, mig emocionada, senties com el món donava voltes.....
I és com una droga que el món et doni voltes, que les ones se t’enduguin, que el balanceig et provoqui una dolça somnolència, un èxtasi.....tot està en silenci, tranquil, i amb els ulls tancats veus l’intens taronja de la llum en contrast amb les teves parpelles.... I continues deixant-he endur per les onades, gronxant-he sobre els llençols, amb els ulls tancats, les mans caigudes, i sense para de somniar amb allò que vols, allò que desitges...que d’aquí poc, estarà a frec dels teus dits...ja gairebé ho pots tocar, però de moment, a l’espera, gaudeixes de l’emoció i l’excitació d’allò que saps que ara vindrà...si la barqueta es tomba, tomba, tomba, tomba....
No perdem res del nostre temps, potser n'hi van haver-hi de més bonics, però aquest és el nostre Jean Paul Sarte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada