Ja gairebé et tenia oblidat, soterrat en un ànim alt i un dolç somni. Però, quina pena perdre l’hàbit, les costums....perquè hi ha algunes que són bones de deixar pel camí, trepitjades i brutes, però d’altres queden al terra sense donar-te compte, oblidades, i abandonades a la seva sort....Diuen que quan el món et trasbalsa sols explotar en mil bocins, sols explorar tots els camps que saps que et duran a la serenitat de l’ànima, però quan el teu món segueix una direcció, la necessitat d’exploració, les experiències catàrtiques, es minimitzen i perden força i sentit....i em sap greu que això impliqui abandonar-te, deixar-te en aquest magma de símbols, de virtualitat, i per això avui em resisteixo a què això passi....però també penso alhora, quin sentit té donar veus, paraules i sentiments al buit, al res, a la sort de l’eco? Qui escolta la meva veu?...potser ningú......FIRE & Rain (music)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada