Adéu, benvinguda....

És una llàstima quan alguns companys de fatigues ens deixen....pleguen, fan les maletes, i tiren l’ancora en altres indrets.... i ens deixen sense la seva llum, la seva saviesa, la seva manera especial de veure, i viure, el món....

És una llàstima, doncs, perdre aquelles ànimes intenses, plenes, riques, úniques...aquelles ànimes nobles que no són conscients de la seva potència, de la seva lluminositat....però que t'ajuden a sentir, a rebuscar dins teu, a superar expectatives....

Però suposo que hi ha moments a la vida en què el món ha girat tant, ha donat tantes voltes, que els miralls i els vidres, ja han canviat també els punts de vista, els colors, les formes....és la necessitat de renovar o morir, de renéixer una altra vegada, net i buit d'allò que ens arrossega cap a la boira espessa.....

La joia, però, és que sé ben del cert que la llumeta continua encesa, ni que sigui de manera tènue, perque noves vides neixen i creixen....ninetes dolces que passen a ser el centre de nous universos....adéu a qui ens deixa, benvinguda a la nova vida que ja no pot tornar enrere i empeny amb suavitat a qui té el seu voltant i redistribueix desitjos, prioritats, anhels....en un nou ordre de les coses...

Això si, gràcies a l’adéu, i gràcies a la benvinguda mai deixaré de somniar, i de ser lliure, i de ser una ànima plena i rica de sentiments i sensacions...... sense ells mai seria el que sóc ara...perquè un no és res més que el fruit de les seves experiències, que la marca visible de la seva vida....

La experiencia no es lo que te sucede, sino lo que haces con lo que te sucede
Aldous Huxley