je ne regrette rien...

A veces podemos pasarnos años sin vivir en absoluto, y de pronto toda nuestra vida se concentra en un solo instante

Oscar Wilde

Quina excitació, quina emoció, quins nervis....l’estomac es fa petit, es fa bellugadís....tot plegat és ple de milers i milers de papallones esvalotant al nostre voltant, centenars de formiguetes amunt i avall, amb presses, emocionades per tot un horitzó on la llum brilla, per una aventura nova, diferent, única....

De vida només en vivim una a la vida, per desgràcia, però és així, de manera que cal exprimir-la el més fort possible, sense perdre el nord, i acariciar-la intensament, i sentir que no t’arrepenteixes del que no has fet, ni del que has fet....rien de rien, je ne regrette rien, deia l’Edith Piaf....

Doncs això....la meva terra tremola d’emoció....per allò únic, que encara no sé com serà........és l’excitació prèvia a l’aventura....és la sensació de fer allò que et semblava que mai podries arribar a fer....trencar esquemes, i avançar, i créixer....i viure aquesta sola vida que tenim....