Alguna cosa fem malament quan xoquem amb la mateixa pedra dues, tres, i quatre vegades…quan la mala sort ens persegueix en un bucle cíclic, com un conte fantàstic que mai té un final, com l’anell euclidià de Borges que sempre ens porta al mateix punt de sortida.... la qüestió és saber què és, descobrir la pedreta entre les llenties, l’ovella negre del ramat, la molesta mosca de la fruita....trobar què ens fa entrebancar, i canviar-ho, i sobrepassar-ho, i continuar caminant….sempre endavant, sempre en positiu, sempre superant-nos a nosaltres mateixos, lluitant per ser feliços, per no perdre de vista la petita vibració que ens condueix cap a experiències celestials, cap a prats banyats per rosada i rajos de sol....
La vida de l'home és interesant, principalment, si ha fracassat. Això indica que va tractar de superar-se...
Clemenceau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada