La vida es como la música, debe componerse con el oído, el sentimiento y el instinto, no mediante reglas...Samuel Butler
L’instint ens parla i ens protegeix. Vetlla per la supervivència, mental, emocional, física....Tot instint percep allò que a cop d’ull sembla invisible, que potser podríem olorar però que ni tant sols palpem....i ens adverteix del dolor.... i ens protegeix...
I de vegades, estem dividits, massa disseccionats, entre el nostre cor, el nostre cap i el nostre instint...i es contradiuen, i et maregen , i xoquen, i et desmembren en tot un seguit d’impossibilitats i incompatibilitats. I aquí és quan t’arrisques a prendre una decisió. Potser no és la correcta. O potser si. Però en qualsevol cas, és aquella que havia de ser, és la única que et manava el teu instint....Perquè, per molt d’amor que sentis en l’interior, per molta passió, vibració, i ànima que et remogui, per molts sentiments trobats i retrobats, de vegades cal seguir un camí, i aquest no sempre és el fàcil....
Sento l’interior remogut. I continuo volent que les coses siguin fàcils, simples, i que llisquin carena avall....Hi ha coses que no canviaran en mi, que m’acompanyaran, que em caracteritzaran, que em formaran com a individu...però hi ha coses que per sort s’han transformat i han evolucionat....i tot plegat forma la vida que m’espera....és com la piloteta de Match Point, segons on caigui, la teva vida serà d’una manera o d’una altra... perquè s empre acabem triant i descartant....i en aquest procés espero emportar-me lo millor de mi a la vida viscuda, els records més dolços, els somriures més tendres, i les mirades més profundes......i desitjo que allò que havia de ser, si realment havia de ser, superi quilòmetres i quilòmetres, i estimbats, i foc, i aigua...i terra....
Perquè, hi ha coses que han de canviar, de morir per tornar a renéixer, però d’altres que no vull que canviïn, que no vull que es trenquin, que no vull que m’abandonin, i que vull guardar en un raconet.....perquè quan hagin de ser, vinguin a mi i siguin amb tota la seva esplendor, amb tota la seva ànima....plenes de llum....
I de vegades, estem dividits, massa disseccionats, entre el nostre cor, el nostre cap i el nostre instint...i es contradiuen, i et maregen , i xoquen, i et desmembren en tot un seguit d’impossibilitats i incompatibilitats. I aquí és quan t’arrisques a prendre una decisió. Potser no és la correcta. O potser si. Però en qualsevol cas, és aquella que havia de ser, és la única que et manava el teu instint....Perquè, per molt d’amor que sentis en l’interior, per molta passió, vibració, i ànima que et remogui, per molts sentiments trobats i retrobats, de vegades cal seguir un camí, i aquest no sempre és el fàcil....
Sento l’interior remogut. I continuo volent que les coses siguin fàcils, simples, i que llisquin carena avall....Hi ha coses que no canviaran en mi, que m’acompanyaran, que em caracteritzaran, que em formaran com a individu...però hi ha coses que per sort s’han transformat i han evolucionat....i tot plegat forma la vida que m’espera....és com la piloteta de Match Point, segons on caigui, la teva vida serà d’una manera o d’una altra... perquè s empre acabem triant i descartant....i en aquest procés espero emportar-me lo millor de mi a la vida viscuda, els records més dolços, els somriures més tendres, i les mirades més profundes......i desitjo que allò que havia de ser, si realment havia de ser, superi quilòmetres i quilòmetres, i estimbats, i foc, i aigua...i terra....
Perquè, hi ha coses que han de canviar, de morir per tornar a renéixer, però d’altres que no vull que canviïn, que no vull que es trenquin, que no vull que m’abandonin, i que vull guardar en un raconet.....perquè quan hagin de ser, vinguin a mi i siguin amb tota la seva esplendor, amb tota la seva ànima....plenes de llum....
Summertime by Janis Joplin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada