De vegades et col·lapses i no saps per què......Vull dir que et sorprens, i sempre et sorprèn, que les coses no puguin ser tant fàcils i naturals que no puguin anar rodades, seguint el seu propi curs, sense esforços, ni complicacions, ni recargolades teories.... i sobretot, resulta exasperant que tot acabi per respondre a jocs ple de giravoltes estranyes, contencions, accions, reestructuracions....i el pitjor de tot, que tot plegat et sembla absolutament absurd, patèticament surreal, recargoladament insubstancial.
Et diuen “estratègies”, “girs amb efectes”, instruccions de manuals, giragonses plenes d’intencionalitat....i és que costa taaaant seguir aquests camins de la vox populi, de manuals de carrer (la vida t'ensenya, però cansa estar emmarcat per la quadricula), aquella guia que tothom segueix sense saber exactament per què i només basada en la jurisprudència de la vida (que, insisteixo, no la subestimo, ni molt menys, però la detesto)..... però, jho!(queixa intensa) amb l’agradable i reconfortant que són les coses més senzilles, fàcils, tranquil·les, i plàcides, dirigides per la inèrcia dels elements, per cicles ....
I és que de vegades arribes a la conclusió que estàs massa cansat d’esforçar-te, de contenir-te, d'agafar dreceres absurdes, de seguir els passos segons les normes invisibles de la vida, d’aquells que marquen els convencionalismes més salvatges, de qui ha decidit que les relacions humanes són així, que el color blau és aquest i no un altre; que per postre s’ha de menjar la fruita i que no pots barrejar dolç i salat...i si a mi m’agrada el pa amb tomàquet amb xocolata? Noooo, això no et pot agradar, vull dir, està fora del convencionalisme, de les aprehensions socials.....
I aquí estic jo, esgotada per l’obscurantisme d’algunes normes, dels camins invisibles que tothom marca com a únics, com a útils....i és que això posa pales a les rodes del cotxe que més desitjo en aquest moment, allò que anhelo amb la força de qui està fart d’esforços inútils i només vol facilitats...perquè el teu gran anhel no és l'objecte en si, sinó la llibertat absoluta de dir, fer, i actuar com et surt de......del teu interior...sense fórmules màgiques ni secrets ocults, ni esforços buits de lògiques, i amb l'absoluta sinceritat i honestedat de cuidar d'un mateix...Ja sé que sembla que m'hagi pres un bolet màgic, però reivindico que la lluita per les senzilleses, facilitats i lògiques respostes a simples preguntes és perquè només vols arribar a ser tu, únic, autèntic, i lliure, sense haver de fer grans tasques per aconseguir els objectius més que fàcils, ni jugar als jocs més inútils....l'energia s'ha de gastar amb altres coses....
I tot plegat no deixa de ser una espècie d’esquizofrènia...perquè alhora vols coses especials, diferents, novetats constants, vibracions intenses que et facin sentir ben viu, tocar el cel.... però a la vegada, en el mateix espai-temps, vols que la magia arribi a través d’accions i actes donats i rebuts, que estiguin plens de simplicitat, candor i facilitats, sense dobles fons ni rebuscades tècniques, ni amagades respostes.....
Suposo que en aquest món d’esforços i lluites necessito unes vacances per a tornar a agafar forces....la sabana se m’està fent massa espessa, i a mi la calor em destrossa l’habilitat pel combat, essent més pràctic tombar-me a l’ombra d’una acàcia a l’espera que la màgia vingui a banyar-me....
I ara ja és l'endemà....i els elements continuen confluint de manera estranya, rara, embarbussada......malgrat tot semblava que seguia el seu curs, i l'assossec d'una serena lucidesa irradiava de mi, el pes de la perplexa visió del meu complex món no resulta fàcil de digerir.....senzillesa, simplicitat, desimboltura, nitidesa, i claredat....això reclamo per a la meva existència salvàtica....i respirar immersa en un somnolent assossec.....mmmmmm....és com somniar que flotes entre cotós fluixos, banyada per rajos que oloren a brisa marina....tan senzill com això.......
Tots som uns aficionats! la vida és tant curta que no dóna per més....
Charles Chaplin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada