Hi ha persones que són capaces de treure de tu el millor....d’ordenar el teu pensament, els sentiments, les emocions, amb una sola frase, un sol gest, una sola reflexió..... Tenen el do, el do de concentrar , reduir, i ordenar el caos que sol baixar com un torrent per les connexions neuronals del cervell, que com si de magma espès i calent es tractés, rodola surant pels plecs tous de la massa cerebral, portant cap al col·lapse, la confusió....
Són genis, si senyor, genis de clarividència única, amb una gran capacitat aglutinadora, reflexiva, comprensiva.....i per sort, estan sempre molt a prop, irradiant solucions, resolucions, saviesa....i naveguen per les meves ones, oferint-me paraules, idees, compartint converses, reflexions escrites (gràcies, Nowaard, per la teva ànima) , fent que la vida prengui un sentit únic, una dimensió de proporcions especials, una potència i una vibració radiant.....
Per aquest motiu, de vegades, quan em perdo en els pensaments, trobo en aquests estimats genis paraules úniques que reboten amb força incrementant les tendències al somriure, a la positivitat.....així és que, gràcies a quatre paraules, cinc idees, una moixaina, i un parell de somriures, ara la meva vitalitat torna a brillar amb empenta....la sento bullir dins meu, pel torrent sanguini, palpitant a les temples, accelerant el cor, recorrent la columna vertebral....
I està més que clar que més que mai, ara és el seu temps.....gràcies a la seva clarividència, tot arriba i amb el “tot” hi ha alegries, felicitat, experiències vibrants, petites coses,o grans experiències... És l’hora de deixar enrere allò que ens bloqueja, que ens fa sentir estranys dins de nosaltres per ressorgir de nou.....i donar les gràcies a aquells que estan allà per a què deixis de mirar les ombres de la caverna i surtis a la llum, per gaudir dels reflexos enlluernadors, dels colors vibrants, de les olors, les formes, i el tacte autèntic de la realitat....
Un hindi de món i una ànima musical viuen acariciant els cossos celests com els genis màgics vinguts a la terra per fer sentir als altres menys sols i més estimats, resseguint els silencis, i fent renéixer allò ocult per fer-nos adonar que la vida és per viure-la intensament, mirant de cara al sol i a la lluna......i sense parar mai de volar....
Són genis, si senyor, genis de clarividència única, amb una gran capacitat aglutinadora, reflexiva, comprensiva.....i per sort, estan sempre molt a prop, irradiant solucions, resolucions, saviesa....i naveguen per les meves ones, oferint-me paraules, idees, compartint converses, reflexions escrites (gràcies, Nowaard, per la teva ànima) , fent que la vida prengui un sentit únic, una dimensió de proporcions especials, una potència i una vibració radiant.....
Per aquest motiu, de vegades, quan em perdo en els pensaments, trobo en aquests estimats genis paraules úniques que reboten amb força incrementant les tendències al somriure, a la positivitat.....així és que, gràcies a quatre paraules, cinc idees, una moixaina, i un parell de somriures, ara la meva vitalitat torna a brillar amb empenta....la sento bullir dins meu, pel torrent sanguini, palpitant a les temples, accelerant el cor, recorrent la columna vertebral....
I està més que clar que més que mai, ara és el seu temps.....gràcies a la seva clarividència, tot arriba i amb el “tot” hi ha alegries, felicitat, experiències vibrants, petites coses,o grans experiències... És l’hora de deixar enrere allò que ens bloqueja, que ens fa sentir estranys dins de nosaltres per ressorgir de nou.....i donar les gràcies a aquells que estan allà per a què deixis de mirar les ombres de la caverna i surtis a la llum, per gaudir dels reflexos enlluernadors, dels colors vibrants, de les olors, les formes, i el tacte autèntic de la realitat....
Un hindi de món i una ànima musical viuen acariciant els cossos celests com els genis màgics vinguts a la terra per fer sentir als altres menys sols i més estimats, resseguint els silencis, i fent renéixer allò ocult per fer-nos adonar que la vida és per viure-la intensament, mirant de cara al sol i a la lluna......i sense parar mai de volar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada