L'altre dia, d'aquells que el sofà t'atrapa, dus mitjons foradats i no et treus el pijama ni per dinar, em vaig rendir a una pel·liculeta que va resultar que volia ser el que no era.
Passa molt. Dius ai mira, m'explicaran una historia diferent. Però una vegada més, analitzem el pas a l'edat madura, l'amor secret perpetu, el conformisme en la vida quotidiana, un noi guapíssim, la noia de les ganyotes de Dawson Creek.....en fi, un culebrot per a joves adults amb intencions de Keruac. No obstant, va resultar que tenia una meravellosa banda sonora. Tant que porto totes les vacances de Nadal escoltant-la (hi ha qui neix una mica obsessiva).
The romantics BSO
2 comentaris:
La peli no pinta massa bé "95 minuts de xafogor encartonat, avorrit i intranscendent (...) No hi ha res vagament romàntic a 'The Romantics'"
Filmaffinity no falla mai ;)
Però la banda sonora realment està molt bé!
Publica un comentari a l'entrada