Ens relacionem, també, en diagonal. Fem equilibris sobre la línia que separa el món real del que alimentem en les nostres pantalles. Tenim mil vides a l’abast, totes despullades en xarxa, som voyeurs i exhibicionistes a parts iguals i, malgrat tot, no aprofundim en les nostres relacions. Compartim àpats sense assaborir-los, fotografiem paisatges que ni hem mirat, sentim música canviant frenèticament de cançó, parlem sense ser-hi mai del tot, i sempre, sempre, estem pendents del que vindrà després. Ni girem rodons, ni ens aguantem drets ni gaudim dels moments d’horitzontalitat. No descansem. No parem. Mai....
Josep M Cortina (llegir-ne més...)
2 comentaris:
Fent les coses en diagonal et dona temps per fer més coses
...amb el risc de perdre't algunes que valen la pena...quantitat no és qualitat diuen, oi?
Publica un comentari a l'entrada