dijous, 13 de febrer del 2014

Esperant expectatives erronies?

Quan les expectatives són molt altes, la caiguda és proporcional, un impacte, un revés....



Però tots tenim dret a somniar i esperar ni que sigui amb expectatives errònies?

Peter Pan no volia créixer, Madame Bovary no volia deixar els seus llibre, i Don Quijote va lluitar fins al final contra aspes de molí....i eren infeliços? no, perquè no s'adonaven que les seves expectatives i percepcions no correponien a la realitat que percebien els altres....però eren de veritat menys reals? potser és que hem perdut la magia, la fantasia, amb tanta crua realitat, amb tant de racionalisme i pragmatisme....massa gent dient què hem de fer i no fer, què hem de sentir, com hem de gestionar el nostre món...ens han fet perdre i dir que el què fem és esperar d'unes expectatives errònies....ens volen tallar les ales.

Hem deixat de ser nens, i amb això hem perdut part de la nostra essència. No vull rendir-me, oh no, he escollit el meu camí....