El per què de la nostàlgia....

Quanta nostàlgia. Quanta bipolaritat. Viure a cavall de la felicitat i del desig de l’absoluta felicitat. Imagino on era fa just un any i em sorprèn la pena per allò que ja ha passat, pels records capturats en fotos, impostats a la retina, rememorats ens somnis. I si ahir tenia nostàlgia pel després, avui és l’abans qui s’ha apoderat del meu estomac.

Recordo la felicitat absoluta banyada per un sol únic, de tons i intensitat diferents, emmirallada per un cel blau, per olors noves, per colors intensos....qui no ha desitjat tornar enrere alguna vegada per reviure de nou allò que ha marcat qui ara ets? Qui no anhela reviure els plaers que han fet que la vida valgui veritablement la pena.

No obstant, i baixant dels núvols, no és nou el fet que les experiències són úniques i irrepetibles i mai, per molt que poguéssim tornar enrere i reviure el passat, mai seria igual....potser ens banyaríem al mateix riu, potser tastaríem la mateixa mel, potser ballaríem la mateixa dansa enmig del llac, i miraríem el mateix cel estrellat, però mai, absolutament mai, ho viuríem de la mateixa manera......

Així és, que potser la nostàlgia serveix per això, per recordar-nos la unicitat de la vida, de les experiències, dels sentits, de manera que només podem reviure allò que hem sentit i viscut a través dels records,somniant, i anhelant que, sense dubte, noves vivències futures es transformaran en records únics, en racons especials de la ment, en experiències que determinaran qui som i ens marcaran per sempre, obrint el nostre camí....

La nostra pell mai viurà amb la mateixa intensitat una carícia....però totes les carícies tindran una intensitat única que mai més podrem oblidar.....