I somriu, entre la ironia i la seducció
I mou-te amb els teu pantalons estrets i daurats
Déu del Glam
La festa no s'acaba aquí, home de les estrelles
Tot perdura, eternament, i malgrat els canvis
Serem herois
perquè, malgrat estar sota pressió, Ziggy Stardust va enfrontar-se cara a cara
amb l'home que va vendre el món
2 comentaris:
En la meva ment pensar en David Bowie vol dir Magic Dance
Genial :)! tot i que quan vaig veure per primera vegada Laberinto haig de dir em vaig morir de por (malsons inclosos), suposo que era massa petita aleshores....
Darrerament Bowie ha sigut l'ànima de dues pel·lícules que després de veure-les no l'he pogut deixar de cantussejar...magnetisme pur...
The Perks of Being a Wallflower (mal traduïda com a "Las ventajas de ser un marginado", títol enganyifa, doncs no és ni una novel·la ni una pel·lícula per adolescents) amb "Heroe"s a tot volum mentre l'aire et despentina per la claraboia d'un cotxe.... o "Starman", que esdevé la banda sonora del dia a dia d'un home perdut a Mart....
Publica un comentari a l'entrada