Esperant l'home, deia la dolça Jane, en un dia perfecte, com un satèl·lit en l'òrbita de l'amor, tot caminant pel cantó salvatge de la vida....ell era ella, Holly, Candy, Joe, Sugar, Jackie....vici de la dama blanca, la seva estimada heroïna, passejava en un matí de diumenge, femme fatale....aquí ve ella.....
Tot just entonava la cançó de l'àngel negre de la mort, anys i anys donant voltes en un tocadisc....seré el teu mirall, li deia....venia a buscar el poeta per endur-se'l a l'origen, on les energies flueixen, en coixins de vellut....ja et pots sentir del tot lliure, pàl·lids ulls de color blau....
MÉS! Interessant reflexió sobre la seva mort>
Tot just entonava la cançó de l'àngel negre de la mort, anys i anys donant voltes en un tocadisc....seré el teu mirall, li deia....venia a buscar el poeta per endur-se'l a l'origen, on les energies flueixen, en coixins de vellut....ja et pots sentir del tot lliure, pàl·lids ulls de color blau....
MÉS! Interessant reflexió sobre la seva mort>
2 comentaris:
Et pots creure que l'he descobert fa poc?
Bon poeta i bon cantant.
Ah si?? que bé!!!mai és tard! la gent com en Lou Reed traspassa generacions i èpoques perquè és absolutament universal...les seves cançons són atemporals i atrapen a qui l'escolta, sigui al 1970 o al 2013 ;)
Publica un comentari a l'entrada