Sort en tenim dels amics que ens recorden que el món gira perquè també el fem girar nosaltres. Si el parem és perquè nosaltres decidim fer-ho. Tot està ple de decisions, algunes de les quals sembla que ens faran explotar el cor a bocins....
En bocinets, peces petites, que semblen impossibles de recompondre en el seu estat anterior...hi ha moments que el cor ens sembla fondre's, contraure's en una bola...que s'encalla a l'estomac. Però sempre acaba paint-se, sempre remuntem muntanyes, aconseguim arribar al cim i guarir les ferides....
Som caçadors, aus Fènix de vol majestuós, pedres exposades al desgast del temps, al clima i als successos inevitables del esdevenir....potser el què passa és que la majoria de vegades som més resistents del què ens pot semblar i ens sorprenem a nosaltres mateixos experimentant sentiments impensables, anhels inhòspits, esperances en una nit de foscor, il·lusió en un cor tant trencat, en mil i un bocins....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada