Elles. Dones estupendes. De vegades invisibles, de vegades perdudes, inconscients de la seva lluentor s'amaguen sota un vel. Però somnien i volen més del què el seu món els hi permet. Somnien i pateixen, ja que no saben trobar la màgia que brilla dins seu i la recerquen desesperadament a l'exterior. I tot són decepcions, i l'angoixa les atrapa.
Estupendes, capaces de causar estupefacció pel què té de meravellós, gran o bell, perden tota la llum i s'apaguen mica en mica entre notes de trobadors i líriques de Dante a Madame Bovary. La tragèdia del Quixot feminitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada