Entre copes, entre amics.
I amics. Somriures, rialles, mirades, complicitat, mans obertes, ments despertes, i el món flueix cap al seu punt just....
Mica en mica, l'ampolla es buida i la vermellor puja, la sensació de plaer, de fraternitat, d'amor...
Entre copes, entre amics, tot sembla més fàcil, tot perd la magnitut incontrolable de la nostra tragèdia ....les muntanyes de sorra ja no són més que lleugeres dunes, que petits formiguers, fàcilment franquejables...
On hi hagi converses àgils, divertides, confessions, acudits, passió....que desapareixi la tristor, el tedi, la malaurança, la foscor...
Entre copes, entre amics, tot té millor sabor, tot fa millor olor, els colors brillen...la intensitat t'embriaga...
Començem a viure doncs. Obre el vi que jo tallo el formatge....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada