Pàgina a pàgina no he pogut parar de devorar-te.....jo podria ser perfectament l’Emmi i quin gust tenir un Leo a la meva vida.....però crec que veritablement sóc un Leo que em torno boig per a la inconsistència i inconstancia d’una irresistible Emmi.....
Frase a frase, lletra a lletra, m’ha permès endinsar-me en la complexitat del nostre món, somriure, riure, emocionar-me, patir o plorar...però sobretot, no he pogut parar de devorar les pàgines, les lletres i els personatges....sense poder parar de llegir em resistia a que s’acabessin, s’esgotessin les planes, perquè sense allò tot semblava tenir menys sentit, perquè el mirall que representava et feia sentir menys sol, acompanyat en la teva realitat, germà de la situació....
Ben endins, completament identificada, i profundament commoguda per uns personatges tant antiplans. Ben al contrari: complexos, voluptuosos, canviants, versemblantment esquizofrènics....tots som Emmis i Leos potencials, tots som aquest microcosmos terrenal que és un plaer descobrir.... com també és un plaer sentir-se tant internament regirat durant les poc més de 24 hores que pot perdurar aquesta obra a les teves mans.....
Ningú pot deixar de devorar-lo, ningú pot evitar que aquesta antitípica història d’amor, d’humanitat, de intensitat (de deixar-se endur per allò que no té sentit, sense por a la impossibilitat a les negacions i dificultats), si qui realment et devori per dins...
Ara estic esperant que la setena onada arribi a mi....i espero que no se m’emporti massa endins.....quina llàstima que la ficció no pugui superar mai la realitat.....
1 comentari:
Flor, tu ets millor que l'Emmi i en Leo junts!! i les teves històries més boniques... Per sort, la realitat sempre supera la ficció.
Marta,
Publica un comentari a l'entrada