Només els amants sobreviuen

El poder de l'amor...ja ho deia el Dràcula de Coppola, "He creuat oceans de temps per trobar-te"

All you need is love!

There's nothing you can know that isn't known.
Nothing you can see that isn't shown.
Nowhere you can be that isn't where you're meant to be.
It's easy.
All you need is love!

Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?

Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?

No
No
No

L'amor, com qualsevol altre sentiment, ha de ser honest i natural, ha de sortir de l'ànima, ha de fluir sense fi, per venes i terminacions nervioses, omplint espais, amunt i avall.

La vida com en un cicle, com un cercle euclidià, en què es traspassa portes i finestres. Es mor per néixer de nou, l'au Fènix sempre acaba volant. Després de les llàgrimes tornen els somriures, les rialles, les pessigolles.

No val la pena morir d'amor, perquè tot torna. Com aquell riu que flueix de manera natural, després de l'hivern ve la primavera, i després l'estiu, i la tardor. El sol torna a sortir quan menys t'ho esperes. Cicles i més cicles, en què tot va i ve.

Deixa't sorprendre per la vida. Com se sol dir, després de la tempesta ve la calma....només cal esperar que els rajos de sol es facin camí entre els núvols i les darreres gotes s'eixuguin.

Down on my knees? No, wake up!

(com Jorge Luis Borges insistia una i altra vegada a la seva obra, "ni el libro ni la arena tienen principio ni fin".)

Amb amor dormim

Take me now baby here as I am
Pull me close, try and understand
Desire is hunger is the fire I breathe
Love is a banquet on which we feed

Come on now try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand come undercover
They can't hurt you now,
Can't hurt you now, can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us

Have I doubt when I'm alone
Love is a ring, the telephone
Love is an angel disguised as lust
Here in our bed until the morning comes
Come on now try and understand
The way I feel under your command
Take my hand as the sun descends
They can't touch you now,
Can't touch you now, can't touch you now
Because the night belongs to lovers ...

With love we sleep
With doubt the vicious circle
Turn and burns
Without you I cannot live
Forgive, the yearning burning
I believe it's time, too real to feel
So touch me now, touch me now, touch me now
Because the night belongs to lovers ...

Because tonight there are two lovers
If we believe in the night we trust
Because tonight there are two lovers .....

La melodia del comiat

La teoria de les dues valls

Tinc un amic, un dels millors en aquest món, que viu a una altra vall, una vall ben llunyana a la meva...ell té la teoria que les persones que viuen en valls diferents poden transcórrer paral·lelament tota la vida i no creuar-se mai, però també pot arribar un moment que els dos rius s'arribin a trobar, convergeixin en un nou món a construir pels dos.

I no importa ni edat ni sexe, només els cossos i les ments, la trobada que determina el transcurs d'un devenir encara misteri. Es difuminen les diferències, els salts generacionals i temporals, culturals i religiosos......els camins es creuen fora del temps, de tot, i els éssers decideixen que val la pena fer un tram plegats...fins que s'hagin de separar de nou, quan als rius els toca la divergència, el seu retorn al confort de la seva vall, on tot és més familiar i fàcil, encara que potser més monòton....

Però aquí un altre amic (un altre de bo i savi, com els que m'envolten...quina sort!) em va dir que parés de buscar la màgia en l'aire del cel, que la busqués al meu estomac, a la meva pell, entre els meus cabells, en cadascun dels somriures que oferia a cada segon de la meva vida...

Perquè allò que veritablement importa és l'aquí i l'ara

I try

Jocs, canvis i pors
quan s'aniran d'aquí
quan s'aturaran
crec que el destí ens ha portat fins aquí
i que hauríem d'estar junts
però no ho estem
vaig a cites però estic somiant amb tu
estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego

intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop
dic adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

puc aparentar ser lliure
però no sóc més que una presonera del teu amor
puc semblar estar bé i somriure quan te'n vas
però el meu somriure és només una façana
vaig a cites però estic somiant amb tu
penso que estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

aquí està la meva confessió
podria ser teva
noi, necessito que em toquis
els teus petons amorosos
i amb tota la meva força ho intento
però no puc negar això
vaig a cites però estic somiant amb tu
penso que estaré bé però m'esfondro
intento dir adéu i m'ofego
intento allunyar-me i ensopego
penso en intentar amagar això que és tan clar:
el meu món s'ensorra quan no estàs a prop

A les dones estupendes

Elles. Dones estupendes. De vegades invisibles, de vegades perdudes, inconscients de la seva lluentor s'amaguen sota un vel. Però somnien i volen més del què el seu món els hi permet. Somnien i pateixen, ja que no saben trobar la màgia que brilla dins seu i la recerquen desesperadament a l'exterior. I tot són decepcions, i l'angoixa les atrapa.

Estupendes, capaces de causar estupefacció pel què té de meravellós, gran o bell, perden tota la llum i s'apaguen mica en mica entre notes de trobadors i líriques de Dante a Madame Bovary. La tragèdia del Quixot feminitzat.

Oh là là, l'amour

Es la historia d'un amor....

Retorn a l'origen

Si tanco els ulls i escolto aquesta cançó, em trasllado a l'origen, a la primitivitat de la meva ànima, al costat dels meus ancestres, amb olor a fum, cendra, rosada nit, humit matí.... I aquesta al·legoria és per mi una metàfora d'un altre retorn a l'origen...a l'origen d'aquest blog, a una de les persones que més em van inspirar, que quan escribia no podia esperar a llegir-lo, perquè m'atrapava, perquè em feia somniar i tranquilitzava la meva ànima...sofria, reia, somreia, plorava i gaudia amb mi.... Ara, anys més tard, ell ha pensat en mi i jo en ell....jo tinc això mig despenjat, oblidat, potser per una desmotivació inevitable de no poder contagiar a altres ànimes....però ell vol tornar, i no dubto que ho farà en força....ja ho trobava a faltar... La reine est morte, vive le roi!

Aquest bocí anomenat amor....

L'amor. Oh là là.....Un clàssic, literari, cinematogràfic, musical...el batec que ens mou (em mou) de dins a fora d'aquest blog, aquí allà. L'amor, en totes les seves facetes i versions, en totes les seves intensitats i colors. L'amor que tot ho inunda, que ens mou i ens remou. Podem viure només d'ell o ens tornaríem bojos? Amb l'amor el temps ens passa volant, amb l'amor els dies tenen més colors, i olors i sabors. Amb l'amor tot és més fàcil, amb l'amor et sents més fort, més productiu, més valent. Sí, l'amor mou muntanyes, l'amor travessa continents, l'amor fa que viure sigui una meravella....

Aimer

Una onada m'acompanya, de l'ahir a l'avui

Records. Dolços, suaus, melancolics. Entren i canvien. Essent en essència. Semblen tan lluny, semblen tan a prop. Els adoro. Els sento, m'estremeixen. Em fan sentir, em fan recordar. Continuen tan vius, tan intensos. Formen part de mi, d'elles, d'ells, d'uns anys que han estat viscuts amb intensitat. I els queda tant per endavant, tant presents, tant intensos. Tant ells. Sembla mentida com n'arriben d'arribar, ben endins. Ells estan en mi, jo en ells. Em van canviar la vida, em van fer seguir un camí que mai m'hagués imaginat.

Es van convertir en alguna cosa en constant reactualització....i ho adoro, mai em deixarà, sempre m'acompanyarà, en cada onada....les papallones estan aquí, tan vives, es balançegen, es donen impuls i m'arriben endins. Són elles, amb tota la seva intensitat, creuen fronteres, de temps i espai.....cada dia, cada nit.... J'aimerai que tu sois la femme a côte de qui je me reveil tous les matins....com una onada dolça, sona aquesta frase, amb la qual m'adormo i em desperto cada dia.... una onada d'ahir a avui, i espero que fins demà.... Els records estan aquí per reviure'ls, per sentir-los com si ben bé fossin ahir. I és perquè segueixen tan presents, són l'origen d'allò nascut en mi, d'allò que m'acompanya íntimament al meu aquí i ara dels darrers anys.... i no frena, segueix transformant-se, intensificant-se....

El plaer de la mala vida

No és veritat. No tinc mala vida, no em dones mala vida. Però aquests cossos fregant-se, aquestes carícies, la pell càlida i suau, això sí que és mala vida

Això és mala vida, mala vida per tenir-la tant lluny, per tenir-la tant de tant en tant (malgrat la redundància), perquè es queda en el record uns pocs dies i esdevé un anhel la resta del temps.

Entre visió i visió, entre desig i desig, entre màgia i màgia, la buidor es va fent més gran, i la necessitat d'aquest fregar de pell, d'aquesta respiració acompassada, d'aquesta escalfor d'ànima es fa cada vegada més gran.

Potser si, potser si que entre tu i tu tinc mala vida....però quan de plaer....

Somnio; no demano la lluna en un cove

Somnis. Realitats anhelades, imaginacions desbordades on desitgem arribar, posseir, explotar.

Somnis, somnis....estic al principi d’ells....cada vegada m’hi acosto més...i cada vegada m’agraden més aquests somnis. Potser no eren els que de petita havia somniat, potser no corresponen a les fantasies bovarianes de l’adolescència (i per sort), potser ja no són en cap sentit els mateixos somnis d’ahir....

Però si alguna cosa diferencia de manera especial aquests somnis és que sé què vull, i no és difícil, ni irrealista, ni impossible....no demano cap lluna dins de cap cove....estic començant a somniar el què vull, estic al principi dels meus somnis....

Estic somniant amb un món més enllà del meu, somniant amb una vida que no té que veure amb la meva....i el què més inquietud, alhora que excitació, il·lusió, em provoca és que algun dia arribaré a trepitjar aquests somnis i els renovaré per uns de nous...perquè aleshores ja hauré aconseguit el què volia, per molta basarda que faci.....

Time is on my side, yes it is....