El plaer de la mala vida

No és veritat. No tinc mala vida, no em dones mala vida. Però aquests cossos fregant-se, aquestes carícies, la pell càlida i suau, això sí que és mala vida

Això és mala vida, mala vida per tenir-la tant lluny, per tenir-la tant de tant en tant (malgrat la redundància), perquè es queda en el record uns pocs dies i esdevé un anhel la resta del temps.

Entre visió i visió, entre desig i desig, entre màgia i màgia, la buidor es va fent més gran, i la necessitat d'aquest fregar de pell, d'aquesta respiració acompassada, d'aquesta escalfor d'ànima es fa cada vegada més gran.

Potser si, potser si que entre tu i tu tinc mala vida....però quan de plaer....