Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vull viure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vull viure. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de novembre del 2013

Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?



Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?

No
No
No

L'amor, com qualsevol altre sentiment, ha de ser honest i natural, ha de sortir de l'ànima, ha de fluir sense fi, per venes i terminacions nervioses, omplint espais, amunt i avall.

La vida com en un cicle, com un cercle euclidià, en què es traspassa portes i finestres. Es mor per néixer de nou, l'au Fènix sempre acaba volant. Després de les llàgrimes tornen els somriures, les rialles, les pessigolles.

No val la pena morir d'amor, perquè tot torna. Com aquell riu que flueix de manera natural, després de l'hivern ve la primavera, i després l'estiu, i la tardor. El sol torna a sortir quan menys t'ho esperes. Cicles i més cicles, en què tot va i ve.

Deixa't sorprendre per la vida. Com se sol dir, després de la tempesta ve la calma....només cal esperar que els rajos de sol es facin camí entre els núvols i les darreres gotes s'eixuguin.

Down on my knees? No, wake up!

(com Jorge Luis Borges insistia una i altra vegada a la seva obra, "ni el libro ni la arena tienen principio ni fin".)

dilluns, 16 de setembre del 2013

Prement el fre

L'edat és un estat mental....sempre he sentit dir això, i mai he estat massa atenta a aquest concepte. Potser perquè fins ara l'edat mai havia estat important........i per què cada vegada més sembla ser-ho? perquè com més grans ens fem més sentim el pes del temps? perquè el pas del temps s'accelera de tal manera que t'imagines constantment prement el pedal de fre? i aleshores necessites aturar-te, respirar, sentir l'herba fresca entre els dits dels peus, mirar amunt al cel, cantar i ballar com si no hi hagués món al voltant més que el teu jo i el teu present.....





Aquí i ara, vull viure.

dilluns, 10 de juny del 2013

Si em feu callar jo ma me mi mo mu jo moriré

Sílvia Pérez Cruz, "Ne me quitte pas" from www.igor.cat on Vimeo.

...deia la cançó infantil.

Oprimir el cant, l'expressió dels sentiments i les idees fa embogir a la persona més assenyada. Fer callar el cant, ofegar el crit, fa pujar la sang a les temples.