Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mala Vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mala Vida. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de febrer del 2014

Buit d'amor



Aquest matí m'ha costat molt llevar-me, que no despertar-me. Mentre feia el ronso sonava aquesta vella cançó, cançó d'incomprensió, però sobretot, ha estat la cançó de la basarda, de la por de la consciència, de la resposta a un embolic, que com una bombeta ha il·luminat la cova de la raó.

Fa por conèixer algú buit d'empatia, incapaç de sentir el dolor de l'altre. Evidentment que cada persona és un món en el què el llindar del dolor és diferent, però un cop has utilitzat el teu domini, el teu poder, la teva força i sents que l'altre pateix, no encaixa, necessita una mà, la indiferència en la reacció és mosntruosa.

Què fer davant d'algú que ha deixat de sentir? buit, fred, dur...ha deixat de ser un home, s'ha convertit en el superhome nietzchià passat pel sedàs nazi...ha deixat de sentir empatia, sentir emoció per la conseqüència dels seus actes, ha deixat de sentir compassió per l'altre (no confondre amb pena, que això són figues d'un altre paner).....probablement, vol dir que també és incapaç d'estimar, vol dir que també està buit d'amor. Buit d'amor, quina desgràcia.



dijous, 12 de gener del 2012

El plaer de la mala vida

No és veritat. No tinc mala vida, no em dones mala vida. Però aquests cossos fregant-se, aquestes carícies, la pell càlida i suau, això sí que és mala vida

Això és mala vida, mala vida per tenir-la tant lluny, per tenir-la tant de tant en tant (malgrat la redundància), perquè es queda en el record uns pocs dies i esdevé un anhel la resta del temps.

Entre visió i visió, entre desig i desig, entre màgia i màgia, la buidor es va fent més gran, i la necessitat d'aquest fregar de pell, d'aquesta respiració acompassada, d'aquesta escalfor d'ànima es fa cada vegada més gran.

Potser si, potser si que entre tu i tu tinc mala vida....però quan de plaer....