Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obrir finestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obrir finestres. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de novembre del 2013

Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?



Ens hem d’agenollar demanant que ens estimin?

No
No
No

L'amor, com qualsevol altre sentiment, ha de ser honest i natural, ha de sortir de l'ànima, ha de fluir sense fi, per venes i terminacions nervioses, omplint espais, amunt i avall.

La vida com en un cicle, com un cercle euclidià, en què es traspassa portes i finestres. Es mor per néixer de nou, l'au Fènix sempre acaba volant. Després de les llàgrimes tornen els somriures, les rialles, les pessigolles.

No val la pena morir d'amor, perquè tot torna. Com aquell riu que flueix de manera natural, després de l'hivern ve la primavera, i després l'estiu, i la tardor. El sol torna a sortir quan menys t'ho esperes. Cicles i més cicles, en què tot va i ve.

Deixa't sorprendre per la vida. Com se sol dir, després de la tempesta ve la calma....només cal esperar que els rajos de sol es facin camí entre els núvols i les darreres gotes s'eixuguin.

Down on my knees? No, wake up!

(com Jorge Luis Borges insistia una i altra vegada a la seva obra, "ni el libro ni la arena tienen principio ni fin".)

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Sota un cel estrellat



lluny de la terra ferma i dels records amargs
somiant que la vida continua i torna a obrir portes i finestres perquè entri la llum
abandonar-se a les noves oportunitats, sota un cel estrellat....

dimecres, 10 de juliol del 2013

A les dones estupendes



Elles. Dones estupendes. De vegades invisibles, de vegades perdudes, inconscients de la seva lluentor s'amaguen sota un vel. Però somnien i volen més del què el seu món els hi permet. Somnien i pateixen, ja que no saben trobar la màgia que brilla dins seu i la recerquen desesperadament a l'exterior. I tot són decepcions, i l'angoixa les atrapa.

Estupendes, capaces de causar estupefacció pel què té de meravellós, gran o bell, perden tota la llum i s'apaguen mica en mica entre notes de trobadors i líriques de Dante a Madame Bovary. La tragèdia del Quixot feminitzat.

dijous, 10 de gener del 2013

Qui no ha volgut tornar enrere?

M'atreveixo a dir que tothom en aquest món ha desitjat amb totes les seves forces tornar enrere....des de no córrer amb els cordons descordats fins a no haver dit una paraula desavinent al seu amant...és un desig universal i un dels més difícils.... Com em deia fa poc un amic: gasten en inventar armes més mortíferes i no en construir una màquina del temps...però aleshores, em venia al cap el mite de Frankenstein i el perill de la ciència sense control, i en imaginar que un retorn el passat podria tenir conseqüències mortíferes sobre el nou futur.....llàstima que som humans i això implicaria que algú o altre en podria fer un ús pervers... Però de vegades continuo pensant en com de joiós seria tornar enrere, parar el temps o saltar espais i temps amb una màquina....dir-li algú a 300.000 km que "ara vinc, dóna'm 5 minuts...." aiiiiix

dilluns, 18 de juny del 2012

El vent ens portarà

Ben lluny. Els viatges. Aquests dies m'he creuat amb les casualitats de la vida, i amb elles, ben estranyes coincidències i situacions un xic surrealistes. Escric des de l'enveja (sana) de no fer com la viatgera insaciable, que sense por s'atreveix a moure's de poble en poble, de la ciutat al camp, del nord al sud.... Si la por ens paralitza i la comoditat no ens deixa fer el pas, potser hem de tenir l'esperança que el vent ens portarà.....

dijous, 17 de novembre del 2011

Punt d'inflexió


De vegades arriba aquest punt d'inflexió llargament esperat.....però just en l'instant, la basarda et colpeja i un mareig et remou...és que estàs a punt de caure...el canvi ja és aquí....

Però és en aquests moments en què (sento el tòpic) te n'adones de com les petites experiencies, millor dit, les 'coses' quotidianes, esdevenen màgiques i plenes de sentit....el cor batega, estàs viu, y l'emoció s'apodera de tu....

Però el camí no es gens fàcil...millor dit, els passos no són gens senzills, doncs estan replets d'implicacions....estic en un encreuament, hi ha tres camins...tinc por que si escullo un d'ells me n'arrepenteixi i no pugui...és tan difícil pendre una decisió?

Bufff, massa.....

Però ha arribat, és el moment, Hallelujah (Jeff Buckley music)