Retorn a l'origen

Si tanco els ulls i escolto aquesta cançó, em trasllado a l'origen, a la primitivitat de la meva ànima, al costat dels meus ancestres, amb olor a fum, cendra, rosada nit, humit matí.... I aquesta al·legoria és per mi una metàfora d'un altre retorn a l'origen...a l'origen d'aquest blog, a una de les persones que més em van inspirar, que quan escribia no podia esperar a llegir-lo, perquè m'atrapava, perquè em feia somniar i tranquilitzava la meva ànima...sofria, reia, somreia, plorava i gaudia amb mi.... Ara, anys més tard, ell ha pensat en mi i jo en ell....jo tinc això mig despenjat, oblidat, potser per una desmotivació inevitable de no poder contagiar a altres ànimes....però ell vol tornar, i no dubto que ho farà en força....ja ho trobava a faltar... La reine est morte, vive le roi!

Des rêves du 2012

Somnio; no demano la lluna en un cove

Somnis. Realitats anhelades, imaginacions desbordades on desitgem arribar, posseir, explotar.

Somnis, somnis....estic al principi d’ells....cada vegada m’hi acosto més...i cada vegada m’agraden més aquests somnis. Potser no eren els que de petita havia somniat, potser no corresponen a les fantasies bovarianes de l’adolescència (i per sort), potser ja no són en cap sentit els mateixos somnis d’ahir....

Però si alguna cosa diferencia de manera especial aquests somnis és que sé què vull, i no és difícil, ni irrealista, ni impossible....no demano cap lluna dins de cap cove....estic començant a somniar el què vull, estic al principi dels meus somnis....

Estic somniant amb un món més enllà del meu, somniant amb una vida que no té que veure amb la meva....i el què més inquietud, alhora que excitació, il·lusió, em provoca és que algun dia arribaré a trepitjar aquests somnis i els renovaré per uns de nous...perquè aleshores ja hauré aconseguit el què volia, per molta basarda que faci.....

Time is on my side, yes it is....