Tinc un amic, un dels millors en aquest món, que viu a una altra vall,
una vall ben llunyana a la meva...ell té la teoria que les persones que
viuen en valls diferents poden transcórrer paral·lelament tota la vida i no creuar-se mai,
però també pot arribar un moment que els dos rius s'arribin a trobar, convergeixin en un nou món a construir pels dos.
I no importa ni edat ni sexe, només els cossos i les ments, la trobada que determina el transcurs d'un devenir encara misteri. Es difuminen les diferències, els salts generacionals i temporals, culturals i religiosos......els camins es creuen fora del temps, de tot, i els éssers decideixen que val la pena fer un tram plegats...fins que s'hagin de separar de nou, quan als rius els toca la divergència, el seu retorn al confort de la seva vall, on tot és més familiar i fàcil, encara que potser més monòton....
Però aquí un altre amic (un altre de bo i savi, com els que m'envolten...quina sort!) em va dir que parés de buscar la màgia en l'aire del cel, que la busqués al meu estomac, a la meva pell, entre els meus cabells, en cadascun dels somriures que oferia a cada segon de la meva vida...
Perquè allò que veritablement importa és l'aquí i l'ara
